dissabte, 23 de maig del 2009

Ets procrastinador??



He descobert que, des de fa temps, pateixo un desordre psicològic: "Procrastination”. (Em sap greu, però no he trobat la traducció al català i no m’atreveixo a proposar-la jo). Una paraula estranya, sí. No és de fàcil us. Tampoc és un insult.

Potser en algun moment de la teva vida has deixat per demà el que podies fer avui. Jo ho he fet més d’una vegada. I més de deu!! Fins i tot, durant una temporada tenia un lema propi: “ no facis avui el que puguis fer demà”. Segur que ja patia “Procrastination”.

“Procrastination”:posposar activitats o situacions que cal atendre, per altres situacions més irrellevants i agradables.(Wikipedia). No és això mateix el que estic fent ara mentre escric aquests post i un munt de feina domèstica m’espera??? No és el que passa quan agafo un llibre?, quan me’n vaig a fer un vol?, quan passo la tarda al parc amb els nens?, ….?

La “Procrastination”es manifesta sobretot per un gestió nefasta del temps. Pel fet de creure que hi ha temps suficient per acabar una tasca i per tant no cal posar-s’hi ara mateix. O també per subestimar el temps que queda per acabar-la. En totes dues situacions ens acabem trobant en l’ estressant compte enrere, la pressió i la pressa de no arribar a temps per haver calculat malament i per no haver-nos-hi posat immediatament.

Em passen moltes anècdotes personals en aquesta línia. Sobretot en la meva vida com a estudiant universitària, o en la meva responsabilitat en les tasques domèstiques...!! Però estic tranquil·la, no sóc ni gandula ni deixada, ni sucumbeixo a la desiria. Pateixo “Procrastination”.

un parell de videos, per saber-ne més: Procrastination i Porcrastinación.org


I TU?? Ets Procrastinador?

dijous, 21 de maig del 2009

Destruir l'ànima

Ahir, a "sense ficció", el nou programa documental que dirigeix i presenta Joan Salvat a tv3 , es va emetre un reportatge titulat " taxi cap a la foscor" sobre les tortures i experiments als presoners de Guantanamo i a l'Irak, sobretot a la presó d'Abu Graib. Un reportatge ple d’atrocitats, esgarrifoses tàctiques d'interrogació i humiliacions que ni en els pitjors dels meus malsons podria haver imaginat!! Veia aquells homes i dubtava seriosament si havien mort de dolor o de por!

Aquesta és la manera que tenia el govern de Bush de lluitar contra el terrorisme? Creant més terror??!!

Sé que la informació que rebem sempre és retallada, segur que en aquest cas també. Pensar que el que vaig veure és la punta de l’iceberg del mal que l’home pot arribar a fer-se m’encongeix l’ànima!

Hi ha coses que em fan perdre la il·lusió, que em trenquen els somnis. I no cal que em passin a mi, ni al meus. Hi ha vegades que resulta molt difícil confiar en la humanitat!!

dilluns, 18 de maig del 2009

DESPABÍLATE AMOR




Ha mort Mario Benedetti, un dels poetes que més m'ha emocionat. És curiós que precisament en l'ùltim post vaig aprofitar les seves paraules. Ara s'em fa molt difícil destriar entre els seus versos un per penjar avui. N'hi ha tants ....

Així doncs, decideixo prendre-li les paraules amb que el vaig descobrir. Va ser en una pel·licula que potar el mateix títol.



Despabílate Amor


Bonjour buon giorno guten morgen,

despabílate amor y toma nota,

sólo en el tercer mundo

mueren cuarenta mil niños por día,

en el plácido cielo despejado

flotan los bombarderos y los buitres,

cuatro millones tienen sida

la codicia depila la amazonia.


Buenos días good morning despabílate,

en los ordenadores de la abuela ONU

no caben más cadáveres de Ruanda

los fundamentalistas degüellan a extranjeros,

predica el papa contra los condones,

Havelange estrangula a Maradona


bonjour monsieur le maire forza Italia

buon giorno guten morgen ernst junger opus dei

buenos días good morning Hiroshima,

despabílate amor que el horror amanece

dimecres, 6 de maig del 2009

NO ET RENDEIXIS !!!


Com va dir una de les persones més vitals que conec,

"Les paraules no són de qui les diu, ni de qui les escriu. Són de qui les necessita per viure!!"

Avui deixo aquestes de Mario Benedetti, per qui les necesiti.

Sobretot per la Mercè ara hospitalitzada i per en Xavier colgat de feina!!


No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo,
(sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI