Ser decidit!

Avui us deixo un conte que varem lleguir a la revista "cucafera" i que deixa palès quan absurd resulta  fer i desfer segons el què diran.

"Un dia, un home i el seu fill se'n van anar de viatge. L'home va fer pujar el fill a l'ase i ell es va posar a caminar al seu costat.
quan van passar per davant d'una casa, la gent va dir:
-Fixeu-vos-hi!! el noi, jove i fort, va damunt de l'ase; i el pare, gran i cansat, va a peu.

Quan el pare va sentir això, va fer que el fill baixés de l'ase i hi va pujar ell.
una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:
- Que no li fa vergonya? L'home tant tranquil damunt de l'ase i el pobre noiet corret.hi al darrera!

Quan el pare va sentir això, va baixarde l'ase i es va posar a caminar al costat del seu fill.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Tenen un ase i tots dos van a peu!

Aleshores, el pare i el fill van pujar a l'ase.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Quina crueltat! Pobre ase!!ha de carregar el l'home i el noi alhora.

Aleshores, pare i fill van baixar de l'ase, el van lligar per les potes en un pal molt gros i se'l van carregar a l'espatlla. Cadascun anava a un extrem del pal.
Quan feia estona que caminaven, els va veure passar una dona i va dir:

-Ai, quina gràcia! Un home i un nen que porten un ruc a l'espatlla!!

Aleshores, el pare va deixar l'ase a terra, li va deslligar les potes i va fer-hi pujar el fill mentre deia:

-Tant me fa el que digui la gent!! Continuarem el viatge així!!"


Què en penses??

Admiro les persones que són lliures, que no els fa por triar el que més els tiba, que saben exercir el dret d'escollir, el deure de buscar la seva ruta,

Admiro les persones que són lliures,
que no els fa por triar el que més els tiba,
que saben exercir el dret d'escollir,
el deure de buscar la seva ruta,

sense camins traçats ni dictadures,
a l'aire que els empeny per si mateixes
a fer cas al seu cos, la seva ment,
a l'aire que els fa anar el batec del cor

i els guia per donar vida als seus somnis,
al ritme més plaent de l'aventura...

Enguany he vist la Nit més neta i pura,
a rel d'especial metamorfosi...
L'aigua del Ter rodava a pas de Lluna,
plena, rodona, brillant, complaguda...

Un cop de vent se'ns endugué l'Any 9
i ens regalà un Any 10 ple de fretures,
de gràcies anunciades, mítiques
fabulacions cap a l'excel.lència...

Estimo les persones que són lliures,
que es vesteixen com volen,
que es pentinen com volen,
que no tenen vergonya d'estimar,

que saben fer servir la llibertat
amb decisió i fermesa, no tenen
por del que dirà la gent i respecten
la llibertat dels altres amb mesura...

Voldria aquest Nadal ser testimoni
de lliurament joiós i llibertat,
i que tothom qui estima pugui dir:

"T'estimo, tu ja ho saps, que el meu amor
per tu ve de molt lluny i el duus escrit
al front com del blat les espigues,

i els rulls dels teus cabells exhalen el perfum
que encalma els meus anhels i m'asserena els dies...
Amor, ja saps qui sóc... Ara, tu tries..."

Us desitjo unes festes ben entranyables, amb el do de la Fe en el Jesús del Portal, i que l'Any 10 sigui realment per a tots nosaltres un present d'excel.lència aferrissada.

Amorosament i lliurement vostre,

Josep Maria Mas i Bigas.
Manlleu, Nit de Cap d'Any del 2009 al 2010.