Què prefereixes??
Controles el teu destí??
dimarts, 18 de maig del 2010
Controles el teu destí?
Què prefereixes??
Controles el teu destí??
divendres, 14 de maig del 2010
"DIGUEM QUÈ RETALLES I ET DIRÉ QUI ETS"
imatge extreta de: http://eliteratura.balearweb.net/post/47293
Que congelin per dalt, que els de abaix ja fa temps que estem congelats!!!!!!
El govern hauria de ser més valent, i més coherent.!! Hauria estat millor rebaixar un 15% a tot el personal del que cobri per sobre dels 50.000€ anuals, eliminar dietes i dinars solemnes -que es portin el "tapper"-, cotxes oficials, ministeris de dubtosa utilitat, ...
No és execiu tres viceministres? cal un ministeri d'igualtat?? no sobren directors, subdirectors, secretaris i subsecretaris, ...., i de les despeses de desplaçaments de "ses senyories",...i cal que paguem la propera visita del "papa"??? Es retallen més de 6.000 milions d'€ a foment, però no es toca el presupost de les forces Armades Trobariem tantes maneres de reduir despeses.....
Però no, resultat que un govern que es defineix com a demòcrata i socialista, el primer que fa és atacar els més dèbils: reduir les ajudes per a persones dependents, congelar les miserables pensions dels nostres avis, reduir ajudes socials, eliminar el 0'7% ... si, també es reduirà un 5% els sous dels funcionaris, i un 15% als membres del govern. Ja podrà viure en Montilla amb uns 140.000€ anuals??
"Diguem què retalles i et diré qui ets"
ho llegeixo en l'article d'opinió de Joan Barril a El Periòdico d'avui. No us el perdeu!
Mentrestant, cada vegada som més els que veiem apurada la nostra situació, els que "deixem de fer" per intentar" arribar a final de més, i els que ens angoixem i perdem l'esperança d'un futur millor!
dimecres, 12 de maig del 2010
LO FATAL
"Dichoso el árbol, que es apenas sensitivo,
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.
Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por
lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,
¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!..."
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.
Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por
lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,
¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!..."
Rubén Darío, 1905
Subscriure's a:
Missatges (Atom)