Dos quarts de dotze.Familia, amics i coneguts s'han trobat per acomiadar la Dolors. El cor compungit i l'ànim abatut per la sobtada pèrdua.
Jo no hi he anat.
No he pogut evitar cedir a la pusil·laminitat davant la temença i pavor que em desperten aquests escenaris.
Ja ho sé: l'inmobrable és també l' indefugible.
Però de moment, permeteu que em refiguii en la meva feblesa.
La vida segueix, malgrat el buit i dolor.
1 comentari:
Em sap molt greu Cristina. T'acompanyo en aquest moments tan durs. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada