Així doncs, aquí va el meu ... diguem-ne homenatge???
Algú podria dir-me massa coses
d'aquest reducte malparat,
encetar-me la tarda a bastament,
i calçar-me una inconsistent
quimera per recórrer
dies i dies
damnats. Bé que ho sé, prou de somni;
reviso retalls, vides,
hissar de nou l'amor,
en silenci a les fosques,
de nit.
M'aprenc, sí, sense ús de recepte.
Lívida Lisboa ed. Viena 2004
Josep Ma Puigoriol
