Pàgines en blanc

Divendres passat vaig entrar a fer un cafè a un local que no acostumo a anar. 
M'havia d'esperar una minuts, i feia tant fred, que vaig pensar de prendre un cafè amb llet que em refés i em permetés assistir a la reunió sense que les dents em tremolessin i repiquessin desesperadament!

Es tracta d'un cafè llibreria, dels que fa uns anys es van posar de moda i encara en queda algun! 

Per acompanyar el cafè, en lloc de posar una petita xocolata, o una galeteta, com fan als locals que freqüento més sovint, em van obsequiar amb una nota. La vaig obrir i hi vaig llegir el següent:

 "Els temps  feliços de la humanitat, són les pàgines buides de la historia”.  Leopold Von Ranke  

No vaig poder evitar buscar qui era el tal Leopold. Es veus que es tracta d'un historiador alemany de finals del XIX. 

La "sentència" no em va deixar indiferent. Em vaig adonar de la veritat que guardava.

La majoria de novel·les i pel·lícules i històries s'acaben quan s'acaba el problema, la infelicitat. O com a mínim la majoria de les que personalment he llegit i vist.  Els "capítols" de la nostra vida també els marquem sovint per les complicacions que ens han anat succeint. I si ens fixem en com expliquem la història de la humanitat ... la cronologia gira sempre entre guerres, plagues i desgràcies!

Perquè la història és història de lluites i guerres, de malentesos i desacords? Que ho deu fer que la literatura i la història no parli dels moments plàcids?  No interessen? ens complauen més les desgràcies dels altres? no gaudim dels moments dolços dels altres? 

O estem tant immersos en la felicitat del moment que vivim que no tenim el mínim interès en deixar-ne testimoni?

segur que ahi ha alguna bona raó! 

La coneixes tu?

el cafè de les lletres

Torna Nadal

Ja és Nadal una altra vegada. 

Una festa que divideix als qui la viuen amb tota la il·lusió i la passió, els qui en reneguen en nom del laïcisme, la llibertat religiosa o el consumisme que l'acompanya, i els qui la viuen amb indiferència. Però Nadal no el va inventar ni la església ni “el Corte inglés”.

Nadal és una festa ancestral que ens lliga, encara, als cicles de la natura. Festa de la llum  que reneix, del dia que s’allarga, de l’esperança del sol de primavera i del retorn de les cireres.

Nadal és també la festa dels infants, perquè són l’esperança, el renaixement del futur. 

La vida continua i es renova.

Per això, més enllà dels galets i les cuixes del pollastre, més enllà de la loteria i els regals, celebrem la vida i tornem a donar protagonisme al que de debò és important !!

Bon Nadal a tothom!!

Cristina

Ptach i amish

Ja sabeu que m'encanta participar en projectes col·lectius. El darrer ha estat aquesta demostració de patchwork amb la "familia" del Taller de l'Eva a la fira d'Oristà 


Una experiència que espero repetir!!

fotos de xavier i ruben

"Deixa que els altres visquin al teu cor"

Fa uns dies, una amiga em va parlar d'aquest documental emès pel programa 60 minuts del canal 33 ja fa temps.
El reportatge segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure.

Riure, plorar i aprendre..


els lligams d'amistat es creen pensant en el altres..
la clau de la felicitat.


és una mica llarg, dura prop d'una hora, però paga la pena!
el podeu veure en aquest enllaç


Espero que us agradi!

Cinema familiar

La oferta de cinema per infants és amplia, però les sales comercials ens "castiguen" sempre amb produccions tant semblants que de vegades ens sembla que no hi ha res més i ja ni tant sols  busquem!

He llegit que els cinemes Verdi, a Barcelona, han engegat un programa que anomenen  Verdi kids .Una programació estable per públic infantil i familiar doblada al català. Sembla que acollirà cinema de producció independent interessant tant per les temàtiques com cinematogràficament.

L'estrena és amb “Kerity. La casa dels contes” una cinta d’animació francesa de l’any 2009 dirigida per Dominique Monféry. El film explica la història de Natanäel, un nen que està a punt de fer set anys però que encara no sap llegir. Per això li sap tant greu rebre la col·lecció de contes més valuosa del món. El que no sap és que cadascun d’aquests contes conté un meravellós secret; quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes i avisen en Natanäel que corren un greu perill. Poden desaparèixer per sempre més, i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat als nens i nenes generació rere generació. Podrà el petit Natanäel salvar-los del seu fatal destí?

Com passa sovint, la pel·lícula surt d'un conta EN NAT I EL SECRET DE L’ESERANÇA, de Anik Le Ray, Il·l. Rebecca Dautremer, Editorial Baula (2010) Les  il·lustracions son magnífiques .

Em venen moltes ganes d'anar-hi, però... cada vegada em fa més mandra baixar a Barcelona. Si ho fem us prometo una crònica de l'experiència.

 

Adéu, Patuleia, adéu!!!

Tot el que comença, un dia o altre acaba, i  ara toca acomiadar-nos, abraçar-nos, agraïr tot el que hem pogut viure i compartir. Que no ha estat poc!


Gràcies de tot cor a tot l'equip de mestres que, tant aquets darrers dos anys com ara en fa quatre, han aconseguit que els nostres fills hagin trobat un meravellós racó per conviure i aprendre,   un espai on s'han sentit acollits, estimats i  acceptats, han pogut experimentar, jugar, sentir, explorar, descobrir, conviure, gaudir amb totes les propostes que els hi heu presentat.
Gràcies per l'entusiasme amb que rebeu als petits al matí, gràcies per l'il·lusió que encomaneu amb cada petita activitat, i gràcies per l'amabilitat i comprensió amb que sempre heu respost als pares.
Gràcies


Gràcies també a l'Ampa i a tots els pares amb els que hem pogut desenvolupat projectes, hem  pogut fet amistat i coneixença, i amb els qui esperem anar-nos creuant mentre anem creixent!


I a tots els Sols i a totes les Llunes!!! agraïm haver coincidit amb vosaltres!! Que tingueu molta sort i esperem retrovar-vos sovint!!
No us oblidarem!!!!

el patchwork era l'excusa

Aquesta primavera he tingut l'encert d'apuntar-me a un dels tallers que organitza el consell comarcal dins el projecte "dona activa't"

No només m'ha permés desenvolupar una d'aquelles aficions adormides per la inèrcia dels dies, sinó que hi he descobert persones que han passat a formar part del meu petit univers i que pressenteixo ha estat l'embasta de noves  i interessants amistats!

Aquest és el resultat del projecte. El poble de Calldetenes des del pati de l'escola Tot cosit a mà i per a mans totalment inexpertes!!!

Participar en un projecte col·lectiu, una coral, un grup de música, un grup de teatre, una unió excursionista, una ong,… Ens fa sentir bé.

Ens permet conèixer gent, compartir, ens fa més generosos, pacients, desperta la nostra empatia,… i segrega endorfines!!

Famila, casa i feina t’engoleixen àvidament.

Poc a poc, gairebé sense adonar-te'n, hi acabes volcant tot el teu temps fins que, un dia, t'adones que ni tant sols recordes quines eren aquelles coses que tant t’agradaven i et prometies que mai deixaries de fer!!

Participar en aquets projecte ha estat una alenada d’aire nou!!

Tot just s’ha acabat i ja us enyoro!!!

Gràcies a totes !!!

Una abraçada!!

Cristina!!