#LlibertatPresosPolítics

Els refugiats i la vegonya d' Europa

Decideixes fuguir. Ho deixes tot: casa teva, amics, família, ...  Deixes la teva vida. De fet no tens gaires opcions quan el teu poble és bomberdejat, assetjat i tirotejat un dia rera l'altre, des que tu eres encara un nen.  No vols participar d'aquesta guerra que algú ha portat al teu estimat país. 
No vols que la por i la fam alimentin la teva família. 
Un altre món és possible. Allà, a l'altre banda del mar hi ha menjar, hi ha refugi, hi ha escoles, hi ha futur. El futur que vols pels teus fills. La Pau.
I decideixes fuguir. I malgrat el fred, el temporal i la mala mar, traveses el mediterrani. 
Ets dels afortunats que ho aconsegueixen. Molts han mort pel camí, sobretot nens.
Tu has tingut sort.
Afortunadament a la costa hi ha voluntaris. Persones que també han deixat la seva vida, el seu sofà i l'escalfor de casa seva per lleçar-se a socórrer als qui fugen de l'horror permanent.
Vas a parar a un centre on, per la teva condició d'ilegal, no tens dret a res: ni menjar, ni mantes, .... un altre horor!

Només voluntaris! Open Arms


I Europa??

Europa, poruga, covarda, egoista i insensible, gira l'esquena, s'hermetitza i iimposa la "política de la por"per poder passar per sobre de tots els drets humans. Esbronca Grècia per no controlar prou les seves fronteres i  la seva millor idea és suspendre la lliure circulació de persones. 
No deixeu de veure la feina d'aquets voluntaris i si podeu, doneu-los suport

To Kyma. Rescat al mar Egeu: Aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.


Es fa molt difícil suportar tanta realitat i seguir amb la meva confortable vida.  Sento vergonya d'aquesta Europa incapaç de donar respostes.

els refugiats ....

Si cuarenta mil niños sucumben diariamente

en el purgatorio del hambre y de la sed

si la tortura de los pobres cuerpos

envilece una a una a las almas

y si el poder se ufana de sus cuarentenas

o si los pobres de solemnidad

son cada vez menos solemnes y más pobres

ya es bastante grave

que un solo hombre

o una sola mujer

contemplen distraídos el horizonte neutro

pero en cambio es atroz

sencillamente atroz

si es la humanidad la que se encoge de hombros.

Mario Benedetti. Desganas

The show must go on

Un dia per deixar enrera els mal tràngols passats. Pàgina nova. 

Sort a tothom!

#bringbackourgrils

"S'han emportat la teva filla!
Te l'han pres i ningú et sap dir que faran amb ella.!
Han raptat la teva nena! I tu saps perfectament el que li passarà.
Saps què li faran!
Abusaran d'ella!
Serà humiliada, vexada, esclavitzada, violada diverses vegades ... al dia!!
No pots dormir, ni menjar...
No pots deixar de donar-hi voltes i et mors només de pensar-hi!
Potser viurà així tota la seva vida! 
sempre patint, sempre humiliada, sempre ...."

Això és insoportable.
Posar-se a la pell de les nenes de Nigeria, o de les seves mares, és insoportable!
Et fa adonar, amb dolor i repugnància, que, ser dona en aquest món, encara és una maledicció. Utilitzades com a arma de guerra, com objectes que tindran el valor que la resposta internacional hi doni.
Un pou on es vomita la ràbia i la frustració d'un món malalt!
....

Wolf Children

Fa pocs dies el cineclubxic ens va donar  la oportunitat de descobrir Wolf Children - o Okami Kodomo no Ame to Yuki -, una película  Japonesa d'Anime, guanyadora de la millor animació de l'academia de Japó de l'any 2012. Trenca amb el tòpic dels homes llops temeraris i violents a que ens té acostuments la literatura i el cinema. I ho fa humanitzant-los. 

El director, Mamoru Hosoda, és proper a Miyazaki. Només aquesta dada ja fa que la pel·lícula desperti el meu interès. 

Es tracta d'una història amb una gran càrrega emocional, tant per als que som pares com per els que son adolescents. Escollir camins, triar, renunciar,.....

Una petita meravella que us commourà. Segur!

Avui Galicia!

Tinc debilitat per les terres gallegues.
Per les seves meravelloses costes impossibles ..., 
per les seves llegendes misterioses.....,
pels seus racons màgics....,
per la seva gastronomia de somni.....,
per la seva llengua ....,
per la seva música transportadora.....,
però,  sobretot,  per els amics amb qui tant he compartit. 

Per això avui, sento d'aprop el dolor dels ferits, i el dolor dels qui busquen i es deseperen.

http://thewayofsaintjamesjewels.wordpress.com/page/10/

Des d'aquí la meva força i el meu conhort als qui estan patin.

Som fràgils!

quin llibre em recomaneu???

Abans feia moltes coses que ara no faig. Algunes perquè va formar part d'un temps i d'unes circumstàncies i d'altres perque ja no els trobo el temps que necessiten.

imatge de: ommnium.cat

Un dels costums que he deixat caure ha estat el de llegir aferrissadament! I no sabeu el greu que em sap!! Però costa trobar moments de pau en que cap obligació no et reclami o la son no em venci!!

I ara, si en Pep em permet,
"estic buida i necessito omplir-me!" 

Recordo qe abans, quan llegia més, sabia perfectament què m'agradava, sabia quines novetats sortien, i podia passar-me hores a les llibreries remanat i tastant fins que em decidia, i sempre encertaba!!!

Tinc el fem proposit de tornar a aquell punt!

Ara però, estic perduda!!
m'ajudeu?

in the fall

La manera com passa el temps i com la rutina ens encalla i ens devora de manera que sembla inevitable,  francament, fa por!!

Trencar la rutina fa crèixer! 
Dedicar temps al que ens agrada, provar coses noves, mirar cap als  costats o més enllà del nas, ...

lluitar aferrissadament perquè la vida no es converteixi en això ....





l'estiu, un bon moment per intensificar aquesta lluita!!

Vull una escola pública, de qualitat i en català!

Finlandia, una altra vegada

Ahir va tornar "salvados" que sota el hashtag #Cuestiondeeducacio posava una altra vegada sobre la taula  el nostre (?) sistema educatiu i la repercussió que poden tenir les continues reformes, l'enquistada i desprestigiada formació del professorat i les continues retallades de pressupost entre altres.  

Es clar que es van dedicar a cantar les excel·lències del sistema educatiu de Finlàndia. Un país que no se'ns assembla en res. En res de res.  Només destacaré que el sistema està format en el seu 98% d'escola pública totalment gratuïta (inclou el menjador, material escolar i llibres). No hi ha escoles d'elit  i el sistema no està sotmesa als canvis polítics. L'escola és una inversió. I la formació del professorat és excel·lent. 

Aquí tenim la segona tassa més alta d'escoles privades i concertades a Europa, permetent la concentració de alumnes amb menys recursos ,  i retallem les becas de menjador, ajudes al reciclatge,... Cada partit polític fa la seva llei / reforma política sobre educació i a més es veu l'educació com una despesa retallable i per tant "prescindible"??  La formació del professorat és considerada com a una carrera "fàcil" i poc exigent, desprestigiant el gremi.

Clar que cal tenir present també el tipus de societat. horaris laborrals dels pares i mares, facilitats per assumir la maternitat i paternitat, i l'educació de la societat que dona importància cabdal a la formació equitativa i en igualtat d'oportunitats tant al fill de la ministra com al fill del caixer del supermercat, independentment de la seva renda!

Finlàndia va viure també un episodi de retallades en educació als 90 (crec). Els qui la van patir volten ara la 30. Una generació perduda. Una declaració al final del programa fa posar la pell de gallina sentenciant que o inverteixes en la gent "menuda" o ho acabes pagant.

Finlandia a banda, el programa apunta idees que val al pena tenir presents alhora de posicionar-se sobre la amenaça de la LOMCE.

Si no heu vist el programa el podeu recuperar aquí:  

L'indefugible

Dos quarts de dotze.
Familia, amics i coneguts s'han trobat per acomiadar la Dolors. El cor compungit i l'ànim abatut per la sobtada pèrdua.

Jo no hi he anat.
No  he pogut evitar cedir a la pusil·laminitat davant la temença i pavor que em desperten aquests escenaris.

Ja ho sé: l'inmobrable és també l' indefugible.
Però de moment, permeteu que em refiguii en la meva feblesa.

La vida segueix, malgrat el buit i dolor.