Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vides que no viurem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vides que no viurem. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2013

Dintre meu - Doris Lessing 1994

Aquest és de moment l'únic llibre de Doris Lessing que jo he llegit! i de fet ja fa temps, era al 1998, un temps en que principalment llegia llibres sobre dones i escrit per dones.
Dintre meu és una autobiografia dels seu primers 30 anys de vida (1919-1949) plena de reflexions personals.  Vaig agafar-lo seguint la proposta d'un professor de la Universitat per completar un treball que ja no recordo. Però el llibre si. Un retrat d'una vida impresionant, d'una dona avançada al seu temps i d'una força que és un privilegi!
Ara, amb la noticia de la seva mort,  m'han vingut ganes de llegir El quadern daurat, el llibre que la va catapultar a la fama i al reconeixement



"El talent és una cosa bastant corrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància. " Doris Lessig


dissabte, 9 de novembre del 2013

Wolf Children



Fa pocs dies el cineclubxic ens va donar  la oportunitat de descobrir Wolf Children - o Okami Kodomo no Ame to Yuki -, una película  Japonesa d'Anime, guanyadora de la millor animació de l'academia de Japó de l'any 2012. Trenca amb el tòpic dels homes llops temeraris i violents a que ens té acostuments la literatura i el cinema. I ho fa humanitzant-los. 
El director, Mamoru Hosoda, és proper a Miyazaki. Només aquesta dada ja fa que la pel·lícula desperti el meu interès. 

Es tracta d'una història amb una gran càrrega emocional, tant per als que som pares com per els que son adolescents. Escollir camins, triar, renunciar,.....

Una petita meravella que us commourà. Segur!

dimarts, 23 de juliol del 2013

quin llibre em recomaneu???

Abans feia moltes coses que ara no faig. Algunes perquè va formar part d'un temps i d'unes circumstàncies i d'altres perque ja no els trobo el temps que necessiten.

imatge de: ommnium.cat

Un dels costums que he deixat caure ha estat el de llegir aferrissadament! I no sabeu el greu que em sap!! Però costa trobar moments de pau en que cap obligació no et reclami o la son no em venci!!

I ara, si en Pep em permet,
"estic buida i necessito omplir-me!" 

Recordo qe abans, quan llegia més, sabia perfectament què m'agradava, sabia quines novetats sortien, i podia passar-me hores a les llibreries remanat i tastant fins que em decidia, i sempre encertaba!!!

Tinc el fem proposit de tornar a aquell punt!

Ara però, estic perduda!!
m'ajudeu?


divendres, 4 de gener del 2013

"Relats de pissarra a tentipotenti"

Us imagineu haver acabat la ESO i poder posar al teu currículum que has publicat en un llibre?? 
quina enveja, oi?




Això els ha passat a una quinzena d'estudiants de secundària d'una escola de Vic que han tingut la bona fortuna de topar amb un professor de català emprenedor, motivador i il·lusionat amb la seva feina. (sí, hi ha professors així). Tots quinze, sota la direcció de Jordi Barrera i amb els dibuixos de Gemma Uribe, han aconseguit crear aquest llibre de relats amb la por com a eix. Si algú en vol un exemplar, pot contactar amb jordievolution@hotmail.com o dirigir-se a la llibreria 'Muntanya de llibres' de Vic!
No ho sé del cert, però espero que  a la biblioteca de Vic també 
n'hi hagi algun exemplar. 

I, per cert, un dels relats és de la meva neboda estimada!







dimarts, 13 de novembre del 2012

Saló Manga 2012

Una altra cita inesperada,... o no!

El passat 2 de novembre varem fer cap a Barcelona per assisitir al XVIII saló del Manga celebrat per primer cop al recinte firal de Montjuïc.

Un cop superades la impresionant cua d'accés, varem gaudir altre vegada de la companyia i "bon rotllo" de joves , i no tant joves, que gaudeixen posant-se a la pell dels personatges d'aquest univers "particular".

Una mostra:









Aquesta vegada varem participar aen un taller de dibuix manga, vam tastar cultura i cuina japones, vam jugar amb la nintendo i la Xbox, i vam conèixer les veus d'en Goku i en Vegeta en català!!!!

Ah!! i els nens anaven disfresat!!! En Gintoki Sakata, en Mario, la Bulma, en Goku i en Son Goan!!! 

Jo encara no, ja arribarà!!

A esperar la propera!!




dijous, 11 d’octubre del 2012

1r DIA INTERNACIONAL DE LES NENES


Avui, 11 d'octubre, és el primer DIA INTERNACIONAL DE LES NENES declarat per les Nacions Unides.
des d'aquí una abraçada a totes les nenes del món , i a totes les que, per la edat no ens tocaria, encara ens en sentim!

I aquí la reflexó que hi dediquen les DONES EN XARXA

 

imatge de: http://www.un.org/es/events/girlchild/

diumenge, 6 de maig del 2012

Un dia entre "frikis"

Quan temps fa que no feu una cosa per primera vegada??
Jo avui, per primera vegada,  ha anat al saló del còmic. No es pot pas dir que en sigui una gran devoradora, ni que els còmics siguin la meva passió.
Per ser justos he de reconèixer que són una petita colla d'adolescents els qui han despertat en mi curiositat pel tema.

 Però si que trobo que és una món fascinant!! Tanta gent entregada amb passió a un gènere sovint considerat "menor". però que , si  hi treus el nas, de menor no en té res!!



S'hi descobreixen  mons increïbles, plens de personatges fantàstic, moltes vegades irreals; il·lustracions impossibles, i històries i aventures de varietats, riqueses i contrastos inesgotables.  
Aquesta n'era la 30ena edició. A més s'hi celebrava els cinquanta anys de "Cavall fort" i de "Spiderman" (enteneu que volia dir amb el tema del contrast)  
























L'edició tenia una part dedicada els robots, aquests no hi podia faltar!!




























I Go Nagai tampoc!




Ens hem pogut transformar...




























 I el que per descomptat m'ha fascinat són els "cosplay" que s'hi poden trobar!! 
Algun dia ......




                                 

Ah! I m'encanten els "frikis"





dimecres, 28 de setembre del 2011

Cinema familiar


La oferta de cinema per infants és amplia, però les sales comercials ens "castiguen" sempre amb produccions tant semblants que de vegades ens sembla que no hi ha res més i ja ni tant sols  busquem!


He llegit que els cinemes Verdi, a Barcelona, han engegat un programa que anomenen  Verdi kids .Una programació estable per públic infantil i familiar doblada al català. Sembla que acollirà cinema de producció independent interessant tant per les temàtiques com cinematogràficament.








L'estrena és amb Kerity. La casa dels contes una cinta d’animació francesa de l’any 2009 dirigida per Dominique Monféry. El film explica la història de Natanäel, un nen que està a punt de fer set anys però que encara no sap llegir. Per això li sap tant greu rebre la col·lecció de contes més valuosa del món. El que no sap és que cadascun d’aquests contes conté un meravellós secret; quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes i avisen en Natanäel que corren un greu perill. Poden desaparèixer per sempre més, i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat als nens i nenes generació rere generació. Podrà el petit Natanäel salvar-los del seu fatal destí?





Com passa sovint, la pel·lícula surt d'un conta EN NAT I EL SECRET DE L’ESERANÇA, de Anik Le Ray, Il·l. Rebecca Dautremer, Editorial Baula (2010) Les  il·lustracions son magnífiques .

Em venen moltes ganes d'anar-hi, però... cada vegada em fa més mandra baixar a Barcelona. Si ho fem us prometo una crònica de l'experiència.


 

dijous, 18 de febrer del 2010

dilluns, 9 de novembre del 2009

aire


Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.
"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.
I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.
Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable  i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!
 
O potsre estic encarant la crisi dels 40!!  ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'