Ja fa temps que les dones van decidir deixar el seu paper de submises esposes i mestresses de casa. Ja fa temps que van decidir gaudir de la seva vida: prendre les seves desicions, viure la seva independència;
deixar de ser l'esclava de la seva llar i de la seva parella i construir una vida "compartida".
Però aquest creixemnet, aquest canvi, el van fer les dones soles. Les seves parelles, en general , no les van acompanyar. D'aquí que en sortis la "superwomen" : una dona perfecte, d'imatge impecable, amb una feina remunerada, que segueix fent-se càrrec de la casa, també impecabla, dels nens sempre nets i polits, ... Que és el pal de paller de familia, i encara trobava temps per anar al gimnàs!
Res a veure amb tu!
Superat això hi ha la teva generació, la de les noies que als 20 anys es creien modernes, alliberades del rol tracional de la dona, i que pensava que viuria de fàbula gràcies a la lluita de les seves mares i àvies. Però no trigues a adornar-te que era un miratge.
Recordes quan encara no tenies una parella ... diguem-ne estable, i una part de la colla d'amics, ja la tenien. Tot d' una, les converses de les noies van canviar. Sorprenenment, el primer tema nou va ser el dels productes de neteja de la casa. Elles van començara tenir tenien llargues xerrades sobre les meravelles de tal o tal producte. Ells no en parlaven mai!
La punta de l'Iceberg!!!
Treballis o no fora de casa, la responsabiltat de la llar: intendència, roba, neteja,..., cau a sobre teu.
Tot un plegat t'adones que la teva parella et demana què faràs per dinar!!! (No et diu si avui pots fer tu el dinar perque està cansat o té feina o ......)
O et diu que té molta roba per rentar!! o que té una taca a la camisa!?!
O arribes d'una sortida en família i tothom s'amaga al seu racó i et quedes sola preparant el sopar (deuen pensar que tu et canses mai).
I una llisteta de petits detalls que et fan pensar que els homes, espero que de manera inconscient, continuen esperant de la seva parella s'ocupi d'ells com si fos la seva mare.
I molts i moltes et diran que exageres, i que no et pots queixar amb la parella que tens.
Però si es paren a fer una mirada objectiva i crítica a la seva vida, estas segura que hi veuran indicis.
La lluita per la igualtat no s'ha acabat!!!
En aquesta lluita silenciosa, hi ha persones que no poden aguantar la frustació (tot un tema) de no veure acomplertes les espectatives que han posat en la seva parella. No son capaços de respectar les seves desicions, ni d'entendre la seva postura, i massa vegades ho acaben de la pitjor manera possible.
Com a dones, encara ens hem d'explicar massa!
Com a societat ens queda molt i molt camí.
Durant moltasanys la publicitat no ens ha ajudat gens, i si t'ho mires bé, actualment tampoc!! Mireu sinó aquest anunci de la lliga de futbol femení d'alemenya!!
http://www.youtube.com/watch?v=rx4jAEyVJHE
Tot això m'ha vingut al cap arran d'aquest video esfereïdor de l'Isabel Coixet.
Nadal, més enllà dels àpats i regals, és un punt de trobada, que genera sentiments, records i emocions. I que ens fa adonar de com d'important és viure la vida amb aquell punt de passió que fa la cosa més interesant! 
