Els refugiats i la vegonya d' Europa

Decideixes fuguir. Ho deixes tot: casa teva, amics, família, ...  Deixes la teva vida. De fet no tens gaires opcions quan el teu poble és bomberdejat, assetjat i tirotejat un dia rera l'altre, des que tu eres encara un nen.  No vols participar d'aquesta guerra que algú ha portat al teu estimat país. 
No vols que la por i la fam alimentin la teva família. 
Un altre món és possible. Allà, a l'altre banda del mar hi ha menjar, hi ha refugi, hi ha escoles, hi ha futur. El futur que vols pels teus fills. La Pau.
I decideixes fuguir. I malgrat el fred, el temporal i la mala mar, traveses el mediterrani. 
Ets dels afortunats que ho aconsegueixen. Molts han mort pel camí, sobretot nens.
Tu has tingut sort.
Afortunadament a la costa hi ha voluntaris. Persones que també han deixat la seva vida, el seu sofà i l'escalfor de casa seva per lleçar-se a socórrer als qui fugen de l'horror permanent.
Vas a parar a un centre on, per la teva condició d'ilegal, no tens dret a res: ni menjar, ni mantes, .... un altre horor!

Només voluntaris! Open Arms


I Europa??

Europa, poruga, covarda, egoista i insensible, gira l'esquena, s'hermetitza i iimposa la "política de la por"per poder passar per sobre de tots els drets humans. Esbronca Grècia per no controlar prou les seves fronteres i  la seva millor idea és suspendre la lliure circulació de persones. 
No deixeu de veure la feina d'aquets voluntaris i si podeu, doneu-los suport

To Kyma. Rescat al mar Egeu: Aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.


Es fa molt difícil suportar tanta realitat i seguir amb la meva confortable vida.  Sento vergonya d'aquesta Europa incapaç de donar respostes.

valors

Avui és un dia especial. 

Els alumnes de cicles superior de moltes escoles de la comarca han estat treballant des del setembre en un espectacle musical que en poques hores serà damunt l'escenari.

Durant els darrers mesos han vist com es treballa per un projecte a llarg termini, com es triga mesos i mesos per assolir els objectius, com cal repetir fragments fins a l'avorriment per desencallar-los, com d'especial és unir les diferents veus en una de sola...

Vaja que participar en la cantania 2015 els ha obert un ventall d'experiències i de valors que segur els seran útils i ajudaran també a fer-los millors persones.

Si les famílies no hi som, no hi participem, no anem a veure el concert... quin valor li donem a tot aquest treball???

Per això em cou tant que l'assistència de les famílies a l'espectacle sigui tant baix. Tant que en un moment determinat es va plantejar la possible retirada de l'escola del projecte. Potser perque s'ha escaigut en un cap de setmana de tres dies, o potser per motius perfectament comprensibles, no ho vull pas saber.

Però em cou especialment el cas d'alguna família que, malgrat porta el seu fill al teatre a participar en l'espectacle, no pensen venir a veure'l. El motiu: l'entrada és molt cara.

És cert, tenen tota la raó. Jo també la trobo molt cara. I cal discutir-lo amb qui convingui.

Però, repeteixo, aquesta mainada fa vuit mesos que treballen en el projecte. 

Afortunadament avui seran a l'escenari.

Crec fermament que hi hem de ser per confirmar el valor que té com a projecte educatiu transversal. 

Les famílies hem de donar valor a la  participació dels nens en projectes culturals i col·lectius, a l'esforç, al treball en equip,..
i la marera de valorar-ho és posar-hi també la nostra il·lusió, donar-li la importància que té, i, per poc que poguem,  fer l'esforç de ser-hi i aplaudir-ho.

Jo ho penso fer. I segur que en gaudirem fins al darrer segon.
Me n'hi vaig

Fa poc més d’un mes es va morir el pare. 

Es va morir. 

Se li va aturar el cor i va caure estès a terra. De cop. Sense que se n’adonés. Sense cap altre avís que el fet de ser un home ja gran. 

Tenia 82 anys i molta vida a l’esquena. I molta vida al davant.

La noticia arriba com una esquerda dolorosa al més profund de l’ànima. Un tall sec que saps que restarà obert per sempre. I ets sents vulnerable, buida, desolada. I ets incapaç de contenir la pena i les llàgrimes; tampoc ho intentes.

Familiars i amics apareixen per acompanyar-nos i els sents més propers que mai. Arriben i saps que els necessitaves allà, per fer-nos companyia, per distreure’t de l’abisme que sents tant a prop. Per apaivagar aquesta solitud i desesperança que ens assalta i que ens deixa un buit a l’estòmac,  a l’espai, a la vida...

The show must go on

Un dia per deixar enrera els mal tràngols passats. Pàgina nova. 

Sort a tothom!

Trobades

Sentir-nos afrotunats de poder compartir  taula i companyia. I celebrar, un any més, la trobada d'una colla molt gran!

                Gràcies a tots!

 

Saló del Manga 2014

Una altre genial visita al Saló del Manga de Barcelona. 

  Les mokonas

 

   els nostres cosplayers!!!!






algún  agosserat......



i molt cosplay manga

i no tant manga....

"Descalç sobre la terra vermella"

Hi ha històries que et fan plorar, o riure, o tremolar,o patir, o tot alhora ... D'altres et deixen amb el neguit de preguntant-te si fas prou ...

Aquest passat dilluns i dimarts he estat mirant  la mini serie sobre una part de la vida de Pere Casaldàliga: Descalç sobre la terra vermella

Lluny de les discusions que he vist ha twitter sobre l'encert o no del doblatge, a mi m'ha evocat molts records i certa consciència.

Aquí deixo tres sentències que la serie li atribueix.

"no acceptaré mai lleis que converteixen el poble en ramat i al ric en carnisser"

"la violència més gran és la institucionalitzada, políticament justificada, diplomàticament tolerada"

"callar és peretuar la injustícia social"

i aquestes de la seva pròpia veu al reportatge del programa Sense ficció


“Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida.”

“Així com ha costat tant, i encara costarà, defensar el dret de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa als drets dels pobles, i els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”

“Tu creus que hi ha democràcia al món? Als Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia? A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns.” 

Durant anys, uns anys crucials en la meva vida, vaig estar lligada al Casal Claret de Vic. Allà, una colla de claretians que , ara no en tinc cap dubte, es feien seus els ideals de Pere Casaldàliga, van ajudar a creixer a una colla de joves i adolescents en els valors del servei,  la pau, la comprensió,  el respecte i el compromís envers la societat. El missatge va calar, i molts dels que vam compartir aquell temps, son ciutadans conscients i en bona part compromesos amb els seus principis.

Llàstima que no tinguem el seu coratge per vençer la por, que callem massa sovint i que som incapaços de arriscar la nostra petita parcela de ben estar.

hi havia una vegada ...

He esta ocupada aquetsts darrers dos mesos preparant un regal per una nadons.
Ara  que estan acabats i entregats, em fa il·lusió compartir-ho!
Espero que us agradain!!

Una per l'IU i l'Arnau

I una per l'Arlet i la Laia

Nadal de nou!

Podria fer un llistat de deu motius pel quals no m'agrada Nadal, i una altre igual de llarg amb els motius que fan que m'agradi!  I gairebé sense contradir-me!!

Nadal, més enllà dels àpats i regals, és un punt de trobada, que genera sentiments, records i emocions. I que ens  fa adonar de com d'important és viure la vida amb aquell punt de passió que fa la cosa més interesant! 

Viure la vida amb la certesa que la felicitat és en el camí.

Esperant que tot el que fem, o deixem de fer,  ajudi a convertir el nostre món en una pàrtia benigna i permeti el triomf de la llibertat, la veritat, la bellesa, l’amor i la pau.

Deixem que les festes  generin de la felicitat que ens hem de permetre viure.

Bon Nadal a tothom!!!

Trobada!!

Conversar davant d'aquestes menges, sulfurar-se i indignar-se amb el món sota l'abric de l'amistat,  abstreure's de la situació més personal i compartir descobertes i vivències, conservar l'essència del que un dia ens va unir fa que avui em llevi  amb energia renovada per entomar els dies grisos amb una mica més d'optimisme i convenciment !!

Gràcies a tots una altra vegada!!!!

Dintre meu - Doris Lessing 1994

Aquest és de moment l'únic llibre de Doris Lessing que jo he llegit! i de fet ja fa temps, era al 1998, un temps en que principalment llegia llibres sobre dones i escrit per dones.
Dintre meu és una autobiografia dels seu primers 30 anys de vida (1919-1949) plena de reflexions personals.  Vaig agafar-lo seguint la proposta d'un professor de la Universitat per completar un treball que ja no recordo. Però el llibre si. Un retrat d'una vida impresionant, d'una dona avançada al seu temps i d'una força que és un privilegi!
Ara, amb la noticia de la seva mort,  m'han vingut ganes de llegir El quadern daurat, el llibre que la va catapultar a la fama i al reconeixement

"El talent és una cosa bastant corrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància. " Doris Lessig

Wolf Children

Fa pocs dies el cineclubxic ens va donar  la oportunitat de descobrir Wolf Children - o Okami Kodomo no Ame to Yuki -, una película  Japonesa d'Anime, guanyadora de la millor animació de l'academia de Japó de l'any 2012. Trenca amb el tòpic dels homes llops temeraris i violents a que ens té acostuments la literatura i el cinema. I ho fa humanitzant-los. 

El director, Mamoru Hosoda, és proper a Miyazaki. Només aquesta dada ja fa que la pel·lícula desperti el meu interès. 

Es tracta d'una història amb una gran càrrega emocional, tant per als que som pares com per els que son adolescents. Escollir camins, triar, renunciar,.....

Una petita meravella que us commourà. Segur!

clics!!

Avui he fet una cosa per primera vegada!!
És molt sa fer coses noves, encara que siguin petites!!!
Avui m'he apuntat a un "rally fotogràfic"

El tema eren els colors.
Calia presentar una sèrie de tres fotografies que responguessin a les següents  consignes:

la senyera ...

els colors de Calldetenes....

la festa....

M'agraden les imatges que m'ha sortit! Tot i que de la primera no n'estic precisament orgullosa!

Òbviament no he guanyat! Però m'ha encantat participar-hi!!!

11 de setembre

"Change does not roll in on the wheels of inevitability, but comes through continuous struggle. And so we must straighten our backs and work for our freedom. ...."

Martin Luther King, Jr

"El canvi no arriba sobre les rodes de la inevitabilitat, sinó que ho fa a través d'una lluita constant. Per això hem de redreçar les nostres esquenes i treballar per la nostra llibertat...."

Martin Luther King, Jr

10 de setembre: Marxa dels Vigatans!

11 de setembre: via catalana

l'endemà:

 

quin llibre em recomaneu???

Abans feia moltes coses que ara no faig. Algunes perquè va formar part d'un temps i d'unes circumstàncies i d'altres perque ja no els trobo el temps que necessiten.

imatge de: ommnium.cat

Un dels costums que he deixat caure ha estat el de llegir aferrissadament! I no sabeu el greu que em sap!! Però costa trobar moments de pau en que cap obligació no et reclami o la son no em venci!!

I ara, si en Pep em permet,
"estic buida i necessito omplir-me!" 

Recordo qe abans, quan llegia més, sabia perfectament què m'agradava, sabia quines novetats sortien, i podia passar-me hores a les llibreries remanat i tastant fins que em decidia, i sempre encertaba!!!

Tinc el fem proposit de tornar a aquell punt!

Ara però, estic perduda!!
m'ajudeu?

"La mujer, cosa de hombres"

Ja fa temps que les dones van decidir deixar el seu paper de submises esposes i mestresses de casa. Ja fa temps que van decidir gaudir de la seva vida: prendre les seves desicions,  viure la seva independència;
 deixar de ser l'esclava de la seva llar i de la seva parella i construir una vida "compartida".

Però aquest creixemnet, aquest canvi, el van fer les dones soles. Les seves parelles, en general , no les van acompanyar. D'aquí  que en sortis la "superwomen" : una dona perfecte, d'imatge impecable, amb una feina remunerada, que segueix fent-se càrrec de la casa, també impecabla, dels nens sempre nets i polits, ... Que és el pal de paller de familia, i encara trobava temps per anar al gimnàs!

Res a veure amb tu!

Superat això hi ha la teva generació, la de les noies  que als 20 anys es creien modernes, alliberades del rol tracional de la dona, i que pensava que viuria  de fàbula gràcies a la lluita de les seves mares i àvies.  Però no trigues a  adornar-te que era un miratge.

Recordes quan  encara no tenies una parella ... diguem-ne estable, i una part de la colla d'amics, ja la tenien.  Tot d' una, les converses de les noies van canviar. Sorprenenment, el primer tema nou va ser el dels productes de neteja de la casa.  Elles van començara tenir tenien llargues xerrades sobre les meravelles de tal o tal producte. Ells no en parlaven mai!

La punta de l'Iceberg!!!

Treballis o no fora de casa, la responsabiltat de la llar: intendència, roba, neteja,..., cau a sobre teu.
Tot un plegat t'adones que la teva parella et demana què faràs per dinar!!!  (No et diu si avui pots fer tu el dinar perque està cansat o té feina o ......)
O et diu  que té molta roba per rentar!! o que té una taca a la camisa!?!
O arribes d'una sortida en família i tothom s'amaga al seu racó i et quedes sola preparant el sopar (deuen pensar que tu et canses mai).
I una llisteta de petits detalls que et fan pensar que els homes, espero que de manera inconscient, continuen esperant de la seva parella s'ocupi d'ells com si fos la seva mare.

I molts i moltes et diran  que exageres, i que no et pots queixar amb la parella que tens.
Però si es  paren a fer una mirada objectiva i crítica a la seva vida, estas segura que hi veuran indicis.
La lluita per la igualtat no s'ha acabat!!!

En aquesta lluita silenciosa, hi ha persones que no poden aguantar la frustació (tot un  tema) de no veure acomplertes les espectatives que han posat en la seva parella. No son capaços de respectar les seves desicions, ni d'entendre la seva postura, i massa vegades ho acaben de la pitjor manera possible.
Com a dones, encara ens hem d'explicar massa!
Com a societat ens queda molt i molt camí. 


Durant moltasanys la publicitat no ens ha ajudat gens, i si t'ho mires bé, actualment tampoc!! Mireu sinó aquest anunci de la lliga de futbol femení d'alemenya!!
http://www.youtube.com/watch?v=rx4jAEyVJHE

Tot això m'ha vingut al cap arran d'aquest video esfereïdor de l'Isabel Coixet.

Algú podria dir-me massa coses ...

Dia mundial de la poesia. Coses que passen, m'he recordat del llibre d'un amic.
Així doncs,  aquí va el meu ... diguem-ne homenatge??? 

Algú podria dir-me massa coses
d'aquest reducte malparat,
encetar-me la tarda a bastament,
i calçar-me una inconsistent
quimera per recórrer
dies i dies
damnats. Bé que ho sé, prou de somni;
reviso retalls, vides,
hissar de nou l'amor,
en silenci a les fosques,
de nit.
M'aprenc, sí, sense ús de recepte.

Lívida Lisboa  ed. Viena 2004

Josep Ma Puigoriol

L'indefugible

Dos quarts de dotze.
Familia, amics i coneguts s'han trobat per acomiadar la Dolors. El cor compungit i l'ànim abatut per la sobtada pèrdua.

Jo no hi he anat.
No  he pogut evitar cedir a la pusil·laminitat davant la temença i pavor que em desperten aquests escenaris.

Ja ho sé: l'inmobrable és també l' indefugible.
Però de moment, permeteu que em refiguii en la meva feblesa.

La vida segueix, malgrat el buit i dolor.

Saló Manga 2012

Una altra cita inesperada,... o no!

El passat 2 de novembre varem fer cap a Barcelona per assisitir al XVIII saló del Manga celebrat per primer cop al recinte firal de Montjuïc.

Un cop superades la impresionant cua d'accés, varem gaudir altre vegada de la companyia i "bon rotllo" de joves , i no tant joves, que gaudeixen posant-se a la pell dels personatges d'aquest univers "particular".

Una mostra:

Aquesta vegada varem participar aen un taller de dibuix manga, vam tastar cultura i cuina japones, vam jugar amb la nintendo i la Xbox, i vam conèixer les veus d'en Goku i en Vegeta en català!!!!

Ah!! i els nens anaven disfresat!!! En Gintoki Sakata, en Mario, la Bulma, en Goku i en Son Goan!!! 

Jo encara no, ja arribarà!!

A esperar la propera!!