TORNA NADAL

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí Pol

És Nadal

Malgrat la crisi, tots acabarem el Nadal amb alguna o algunes pertineces més. Qui més qui menys, haurem menjat exquisiteses siberites, haurem celebrat amb famíla i amb amics, haurem escoltat i cantat nadales, ens haurem posat nerviosos amb els preparatius, ens haurem emocionat amb els nens,... Pocs, en canvi, farem res per resoldre certs conflictes interns, o alguna fricció personal, o sortirem dispossats de veritat a aconseguir que els dessitjos d'any nou passin de projecte a realitat. I em sembla que és per això que en aquesta època de l'any ens sentim tant melengiosos. El contrast entre la felicitat col·lectiva, i la realitat d'unes vides tant absorvides per les rutines diàries, que gairebé no ens permeten plantajar-nos si vivim la vida que volem viure, si ens sentin realitzats amb el que fem, si som com volem ser,.. ens crea un mena de buit que pot resultar feridor. Sabem sobradament que el consumisme no ens porta benestar interior. Això només arriba si sentim que creixem com a persones. I per millorar d'epidermis cap a dins el calés no ens serveixen de res.

Però hi ha petites coses que ens poden fer sentir millor, més relaxats, més il·lusionats... i que en definitiva ens poden fer més feliços.

     És Nadal, i per no deixar tot el sentit d'aquestes festes perdut entre el galets d'una escudella i les cuixes d'un capó, vull  aprofitar-ho per respirar fons, deixar sortir l'aire poc a poc i encetar un nou any amb voluntat de canvi.

     Us proposo de fer una llisteta amb petites i grans coses que estem dispots a canviar, i que ens poden fer sentir i ser encara millors. Serà com un regal de Nadal i em farà molta il·lusió que, si us ve de gust,  hi afegiu les vostres!!!

Aquí van:

Queixar-me menys i somriure més perquè les  emocions s'encomanen

Pensar en positiu. perquè els pensaments negatius ens limiten

Ser més previsora i més organitzada perquè genera tranquilitat.

I tu?

Quines petites coses creus que ens poden fer sentir millor?

3R

2.555

2.555 És el nombre exacte de dies que tenen 7 anys!!! Amb els seves nits! És el temps que fa d'aquell dia en que gairebé no varem dormir. El dia en que , emocionats, varem riure i plorar. El dia que junts ens varem agafar les mans per a dir a tots que som un, encara que tu i jo ja feia temps que ho sabiem. Junts vam empredre il·lusionats l'aventura que ens ha portat fins aquí.

I perquè sé que és la teva mà la que vull sentir agafada amb la meva, perquè tens la capacitat de fer-me sentir especial, perquè he nascut per estimar-te, .. sé que hem d'anar molt més lluny encara!!

Ja se sap que en això hi ha alts i baixos, rutines agobiants, experiencies emocionants, històries inoblidables (m'en venen tantes ara....).

Deia algun savi que "el veritable amor no s'el coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix". Per això sé quan veritble és el teu! només espero saber oferir-te el mateix!!

aire

Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.

"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.

I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.

Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable  i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!
 
O potsre estic encarant la crisi dels 40!!  ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'

Canvi climàtic

Avui es comença a preparar a Barcelona la conferència de Copenhague contra el canvi climàtic. El teball d'avui ha de servir per prendre el pols a les possibilitat d'èxit de la conferència del proper desembre. Els reptes són Titànics i cap govern hauria d'esquivar la seva responsabilitat.  Però cap de nosaltres tampo ho hauria de fer.

De fet reciclar forma part de la natura. A la,terra, tots els cicles vitals dels ecosistemes són procesos de reciclatge perfectes, tots excepte l'emprempta de l'home.

A casa ja fa temps que fem l'esforç de classificar i reciclar totes les deixalles. i procurem no utilitzar el cotxe per desplaçar-nos per la ciutat. Procurem - si l'economia ho permet- comprar productes frabricats aquí o molt aprop d'aquí. No fem servir paper d'alumini, utilitzem carmanyoles, recollim l'oli, procurem que els  productes de neteja que utilitzem no perjudiquin l'entorn.... I sé que podriem fer molt, molt més.

De tant en tant, però, ens asalten els dubtes de si tot plegat serveix per a res!! Continua l'esforç quan les deixalles surten de casa? Es millora l'aïllament en les construccions? ( al pis on vivim és nefast!). Hi ha esforç en els ajuntaments mes enllà del que és "marqueting"? I els governs? Seran capaços finalment d'imposar-se als interesos d'uns quants per gestionar a favor del planeta??

D'altres vegades ja ens asalta directament la por:
Copenhague avisa que a finals del s. XXI la temperatura del planeta ja haurà pujat 4 o 5 graus, el nivell del mar està pujant el doble del previst, la destrucció de la selva amazònica ja s'acosta a la meitat del territoria que cobria, fenòmens meteorològics que es desplaçen dels seus habituals espais d'incidència, o augmenten la seva virulència!! La capacitat d' autoregulació dels sistemes naturals deu tenir un límit, és ja un canvi irreversible??

Mentrestant trobo persones molt properes a mi que ni tant sols separen les deixalles. Bé, el vidre i el paper si, ! El mínim, vaja! El que és fàcil i força còmode i ja fa temps que hem après. Fins i tot ens fa sentir culpables no fer-ho!! Però no estem disposats a fer gaire més!
El "fotut" del cas és que no podem esperar! Quan ja estiguem tots "educats", d'aquí a molts anys, quan ja no hi hagi no només cap glaciar, sinó cap gelera al Pirineu, el nivell del mar s'hagi engolit poblacions i illes senceres, hi hagi onades de mirgracions per culpa del clima,...ja serà tard.
 I és que la sol·lució no és tant sols de prioritats, sinó de la percepció social, moral i política d'aquestes prioritats!!!
Esperem que a la reunió del desembre es faci alguna cosa que no sigui omplir papers mullats! I sobretot, esperem que no sigui massa tard.

Vull creure que els peits esforços que fem portaran un gran canvi!!

I tu? Que hi fas??
Recicles?
Reutilitzes?
Redueixes?
creus que serveix d'alguna cosa??
et sents culpable i responsable del canvi climàtic???


The animals save the planet són uns petits curts deitats per "animal planet" que pretenen concienciar als nens sobre senzills gestos per preservar el planeta. disfrute-los en familia!!

Un altre mon és possible

No para de sorprendrem, i alegrar-me, topar de tant en tant amb persones capaces de fer-nos creure que un altre mon és possible. I no amb grans discursos, banys de masses i “marketing”, sinó amb la convicció i el compromís de la seva vida!!
Avui he descobert James Orbinski, un membre de metges sense fronteres que s’ha dedicat a donar resposta al sofriment dels altres: “Lo primero que necessitamos son unos ojos dispuestos a ver el sufrimiento ajeno, y luego la decisión de responder a él con los medios de que dispongas, puede ser algo tant sencillo como ayudar a tu vecino o algo tant complicado como ser médico humanitario. Pero lo importante es estar abierto” .

Ser metge sense fronteres escapa de la majoria de nosaltres, per motius molt diversos i sòlids, però ningú pot tenir excuses per girar els ulls al sofriment del veí! En un moment de la entrevista que avui "la contra" (La vanguardia) fa a James Orbinski, ell mateix diu que si pretens el bé dels teus fills cal que et comprometis socialment.
Estic convençuda que un mon millor també depèn de mi, i de tu!!!
I, inevitablement les preguntes que avui em ronden i em couen, te les trasllado:

Què hi fas tu?
Estàs socialment compromès?

Ets capaç de respondre al sofriment del teu veí?

Millor ser optimista!!

Diu en Robert Sapolsky, (catedràtic de neurologia, Standford) , que quan s’activa un pensament negatiu o estressant, tot es paralitza. L’estrès pot arribar a matar neurones de l’ hipocamp, (zona essencial per l’aprenentatge i la memòria).
Tenir pensaments tristos i negatius pot fer-nos infeliços i a més, és tòxic per l’organisme. Si ets pessimista no tens cap esperança, estàs completament segur que perderàs.

En canvi, l’optimisme genera felicitat i la possibilitat d’encomanar-la als altres.
No em refereixo a un optimisme ingenu, de persones que semblen no veure la realitat, o negar-la, no.

Més aviat a l’optimisme intel•ligent que veig i admiro en algunes persones. Persones que no és que ometin els problemes o les crisis, sinó que són capaces de veure la realitat i de reconèixer si alguna cosa no funciona. Però alhora, tenen la envejable capacitat de valorar i veure el que poden fer per millorar-ho! L’ optimista inteligente és capaç d’adonar-se que estem en crisis, però això no el paralitza, com al pesimista, ni s’aseu a esperar que la sol lució vingui sola com l’optimista ingenu.
Per tant, val la pena defenestrar tots els pensaments negatius que traidorament ens assalten!!
Per acabar una llegenda indú:

Es tracta d’un home que portava hores viatjant a peu i estaba realment cansat i suat sota l’implacable sol. Extenuat i sense poder fer una passa més, es va estirar a descansar sota un frondós arbre. El terra era dur i l’home va pensar que fora molt agradable disposar d’un llit.
Resulta que aquell era un arbre celestial! Dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat!!! Així que a l’instant va aparèixer un llit confortable. L’home s’hi va estirar i mentre dirfrutava del descans va pensar que seria molt plaent que una noia li fes un massatge a les seves cames tant cansades. Al momento va aparèixer una bellíssima jove que li procurà un deliciós massatge. Ja ben descansat s’adonà que tenia molta gana i pensà que bo que seria poder menjar. A l’acte van apareixer les més soculentes menges! Descansat i tip es sentía feliç quan l’asaltà un pensament: ”Mira que si ara m’ataqués un tigre!”
Va aparèixer el tigre, i el va devorar!!!

T’has parat mai a pensar quants pensaments negatius acumules en un dia? Com et sents quan el tens? Que passaria si ens llevessim cada dia amb un pesament positiu??

Res és el que sembla??

Fa uns dies va arribar-me aquest vídeo. Va deixar-me preocupada! Em va fer sentir estafada i burlada!! Tant hem de dubtar de les intencions dels qui ens governen?? Tant terrible és el món?? Tant indefensos estem??
No us el perdeu, us farà pensar!!

Laberints quotidians

Avui aniré a rentar el cotxe, però no trobo les claus. 

De cop veig el cistell de la roba ple i decideixo posar una rentadora primer.

Recullo la roba bruta i la porto cap a la màquina. 

Quan hi arribo veig que la màquina està plena, Ahir ens varem oblidar de treure-la.

Deixo la roba bruta al davant de la màquina i vaig a buscar un altre cistell per treure la roba molla. 

Porto la roba cap a la terrassa per estendre-la al sol i sona el timbre. Deixo el cistell davant la terrassa i vaig a la porta. És el carter. Puja les cartes i un paquet.

Obro el correu i vaig a llençar els sobres buits. Les escombraries són plenes. Lligaré les bosses i les baixaré.

Deixo el correu a la taula on treballava i veig que hi ha la llauna de te que m’estava prenent. La porto a la nevera perquè es torni a refredar.

Anant cap a la cuina em fixo que fa dies que no rego les flors.

Deixo la llauna al bufet per agafar aigua, i descobreixo les ulleres que he estat buscant! Les guardaré després de posar aigua a les flors.

Omplo la gerra i veig el comandament a distància. Ahir el vaig estar buscant com una ximple!

Portaré el comandament al menjador, on ha de ser, després de regar les flors.

Poso l’aigua a les flors i se’m bessa per totes bandes. Torno a la cuina, deixo el comandament i agafo uns draps.

Torno al menjador i no sé que volia fer amb aquells draps...

Ja s’ha fet tard.

El cotxe per rentar,

La rentadora per posar

La roba per estendre

El correu per llegir

Les escombraries plenes,

Hi ha una llauna de te, ja calent, al bufet

Les flors sense aigua

No trobo ni el comandament ni les ulleres

Hi ha una taca lletja al terra

I no sé on són les claus del cotxe!!

M’aturo un moment i penso com pot ser que sense haver fet res en tota la tarda hagi estat dansant pel pis d’aquesta manera i em trobi tant cansada!!!

Ets procrastinador??

He descobert que, des de fa temps, pateixo un desordre psicològic: "Procrastination”. (Em sap greu, però no he trobat la traducció al català i no m’atreveixo a proposar-la jo). Una paraula estranya, sí. No és de fàcil us. Tampoc és un insult.

Potser en algun moment de la teva vida has deixat per demà el que podies fer avui. Jo ho he fet més d’una vegada. I més de deu!! Fins i tot, durant una temporada tenia un lema propi: “ no facis avui el que puguis fer demà”. Segur que ja patia “Procrastination”.

“Procrastination”:posposar activitats o situacions que cal atendre, per altres situacions més irrellevants i agradables.(Wikipedia). No és això mateix el que estic fent ara mentre escric aquests post i un munt de feina domèstica m’espera??? No és el que passa quan agafo un llibre?, quan me’n vaig a fer un vol?, quan passo la tarda al parc amb els nens?, ….?

La “Procrastination”es manifesta sobretot per un gestió nefasta del temps. Pel fet de creure que hi ha temps suficient per acabar una tasca i per tant no cal posar-s’hi ara mateix. O també per subestimar el temps que queda per acabar-la. En totes dues situacions ens acabem trobant en l’ estressant compte enrere, la pressió i la pressa de no arribar a temps per haver calculat malament i per no haver-nos-hi posat immediatament.

Em passen moltes anècdotes personals en aquesta línia. Sobretot en la meva vida com a estudiant universitària, o en la meva responsabilitat en les tasques domèstiques...!! Però estic tranquil·la, no sóc ni gandula ni deixada, ni sucumbeixo a la desiria. Pateixo “Procrastination”.

un parell de videos, per saber-ne més: Procrastination i Porcrastinación.org

I TU?? Ets Procrastinador?

Destruir l'ànima

Ahir, a "sense ficció", el nou programa documental que dirigeix i presenta Joan Salvat a tv3 , es va emetre un reportatge titulat " taxi cap a la foscor" sobre les tortures i experiments als presoners de Guantanamo i a l'Irak, sobretot a la presó d'Abu Graib. Un reportatge ple d’atrocitats, esgarrifoses tàctiques d'interrogació i humiliacions que ni en els pitjors dels meus malsons podria haver imaginat!! Veia aquells homes i dubtava seriosament si havien mort de dolor o de por!

Aquesta és la manera que tenia el govern de Bush de lluitar contra el terrorisme? Creant més terror??!!

Sé que la informació que rebem sempre és retallada, segur que en aquest cas també. Pensar que el que vaig veure és la punta de l’iceberg del mal que l’home pot arribar a fer-se m’encongeix l’ànima!

Hi ha coses que em fan perdre la il·lusió, que em trenquen els somnis. I no cal que em passin a mi, ni al meus. Hi ha vegades que resulta molt difícil confiar en la humanitat!!

DESPABÍLATE AMOR

Ha mort Mario Benedetti, un dels poetes que més m'ha emocionat. És curiós que precisament en l'ùltim post vaig aprofitar les seves paraules. Ara s'em fa molt difícil destriar entre els seus versos un per penjar avui. N'hi ha tants ....

Així doncs, decideixo prendre-li les paraules amb que el vaig descobrir. Va ser en una pel·licula que potar el mateix títol.

Despabílate Amor

Bonjour buon giorno guten morgen,

despabílate amor y toma nota,

sólo en el tercer mundo

mueren cuarenta mil niños por día,

en el plácido cielo despejado

flotan los bombarderos y los buitres,

cuatro millones tienen sida

la codicia depila la amazonia.

Buenos días good morning despabílate,

en los ordenadores de la abuela ONU

no caben más cadáveres de Ruanda

los fundamentalistas degüellan a extranjeros,

predica el papa contra los condones,

Havelange estrangula a Maradona

bonjour monsieur le maire forza Italia

buon giorno guten morgen ernst junger opus dei

buenos días good morning Hiroshima,

despabílate amor que el horror amanece

NO ET RENDEIXIS !!!

Com va dir una de les persones més vitals que conec,

"Les paraules no són de qui les diu, ni de qui les escriu. Són de qui les necessita per viure!!"

Avui deixo aquestes de Mario Benedetti, per qui les necesiti.

Sobretot per la Mercè ara hospitalitzada i per en Xavier colgat de feina!!

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, (sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI

PLANETA TERRA

Avui us deixo aquest video amb imatges del marevellós planeta que ens acull.

Val la pena fer un esforç per ser més amables amb ell.

Cuidem la Terra!

Salut!!

Un altre món..és possible?

Vicente Ferrer ha estat nomenat “Català de l’any”. Ho celebro.
Vicenç Ferrer porta tota la meva vida treballant a la seva fundació: Tota la meva vida, i més, al costat dels més desafavorits de la Índia!!! Aviat és dit!.

Hi ha persones realment admirables. Hi ha persones que són un veritable exemple, persones que em reconcilien amb la humanitat, que donen esperances.

El món pot ser millor i elles ho demostren.

Per fer un món millor, però no cal abandonar-ho tot i anar lluny de casa. Hi ha persones capaces de treballar en aquest sentit sense abandonar el seu món, essent fidels als principis que transformaran el seu entorn. Sense anar més lluny, avui, la contraportada de la Vanguardia dedica una entrevista a una altre d’aquestes persones. I aquest cop es tracta d’un dona: Pamela Hartigan (directora del centro de emprenedors socials de la Universitat d' Oxford ).

Pamela fa donar la volta al sentit comú de l'escola de negocis en la que "l'èxit de l'empresa i del directiu es mesura en la quantitat de diners que guanya. Avui hi ha emprenedors d'Esade-Obra social i d'Oxford i Columbia que coincideixen en que el sou es cobra en satisfacció personal, i que els diners són tant sols un mitjà per ser útil als altres. Amb aquesta lògica, l'avarícia és pura estupidesa i el conformisme es converteix en vergonyosa traïció a un mateix ". La doctora Pamela Hartigan demostra que una empresa pot i ha de servir per molt més que per guanyar diners!!

Hi ha una nova manera d'entendre l'èxit, no tant com a prestigi o diners, sinó com a la quantitat de benefici que el teu treball aporta als altres. És obvi que no tothom pot ni vol dedicar-se a aquests tipus de projectes, però amb tant sols una part que ho faci, i amb que els altres entenguem que hi ha valors més enllà del diner i el prestigi,aquest altre món, potser serà possible.

Digueu-me idealista, però tots els canvis comencen amb un petit gest. Aquest en podria ser un altre.

Us deixo amb una frase de Khalil Gibran del llibre "El profeta":
Doneu molt poc quan doneu del que posseïu. Quan doneu alguna cosa de vosaltres mateixos, és quan veritablement doneu.

I una altra qüestió:

Creus que un altre món és possible?

Hi fas alguna cosa?

Retrobament

Avui he tingut la sort de viure uns moments molt entranyables. M'he retrobat amb una amiga que feia potser uns vint-i-tants anys que no veia! i tot gràcies a Facebook!

Ha estat molt emocionant reconèixer la veu que, malgrat sona diferent (ja no és infantil), conserva tots els matisos de to i color.

L'he reconeguda a l'instant perquè el temps l'ha tractat molt bé. (afortunadament per a mi, ella també m'ha reconegut).

M'ha agradat veure que el pas del temps no ha pogut amb la seva esencència. Continuo veient la persona segura i emprenedora,amb ganes de saber i conèixer, incansable, sense por i disposada a gaudir de tot el que la vida ofereix.

M'envaeixen records de pati d'escola. Alguns clars i amb tot luxe de detalls i d'altres mig amagats a la boira de la memòria.

El més curiós del cas, o el que no m'esperava si més no, és el moviment emocional que tot plegat m'està suposant.

Estic emocionada i em sento feliç.

Gràcies Teresa.

Salut!!!

Envisioning the Future by Microsoft

La tecnologia no para d'obrir camins i possibilitats tant en la comunicació, com en la manera d'ensanyar i aprendre. Tot avança molt depressa!! -tant, que de vegades temo convertir-me en analfabeta funcional!!!

PERILL: La Piràmide s'inverteix.!!!!

L’actual crisi m’està espantant. Gent que m’és molt propera ja en pateix les conseqüències. S’han quedat sense feina, els han reduït la jornada laboral, ja han esgotat el subsidi d’atur….

Els diaris van plens d'estadístiques i percentatges d'augment d'aturats, empreses que tanquen, expedients de regulaciò. I darrera de cada nombre els drames de persones i famílies que veuen com les seves prespectives de futur s'esvaeixen. Ja sé que, com diu l'Antoni Bassas en el seu article al periódico, "no sabem el que tenim". Hi ha molts països on no existeix un sistema sanitari públic que atengui a les persones sense tenir en compte les seves rendes, ni tampoc existeix l'atur, que ens permeten un temps d'espectativa quan ens quedem sense feina. Però que passa quan s'acaba aquest perìode???

Els sistema està muntat per ser sostenible sota l’imatge de la piràmide. La base molt més ample, sosté tota la figura de manera estable. A la base hi ha els treballadors actius , que augmenten gradualment i paguen prou impostos per sostenir els que cobren un subsidi o la jubilació.

L’augment d’aturats i pre jubilats està canviant de manera vertiginosa la forma d’aquesta piràmide i fa perillar inevitablement la seva estabilitat. La base de la piràmide s’estreny i amenaça desplomar-se. Viçent Sanchis va advertir-ho a l'avui .El govern es troba amb l’amenaça de cobrar menys i haver de pagar més subsidis que els que tenia pressupostats. Per tant haurà de treure calés d’altres partides

Què passarà quan tot plegat sigui insostenible??? Malhauradament temo que no trigarem gaire a saber-ho. A no ser que els governs siguin capaços de trobar solucions. Tot i que sembla que, llevat de gastar dinerals en reunions improductives i donar diners als bancs, no saben fer res més. Fa uns dies vaig rebre un correu on explicava que si el govern en lloc de donar aquest diners als bancs el repartís entre la població directament, tots veuríem augmentar el nostre poder adquisitiu. Això si que activaria els mercats. No trobeu???

Salut!!!

SENCILLO CÁLCULO... IMPRESIONANTE RESULTADO. *Reflexión y sencillo cálculo enviado a CNN por un espectador : *El plan de rescate a los bancos con dinero de los contribuyentes, que aún se discute en el congreso de USA, costará la indimensionable cifra de 700.000 millones de dólares, más los 500.000 millones que ya se le ha entregado a la banca, más los miles de millones que entregarán los gobiernos de Europa a los bancos en crisis en ese continente. Pero para tratar de dimensionar sólo en algo las cifras involucradas, el
televidente hace el siguiente cálculo: 'El planeta tiene 6.700 millones de habitantes; si se dividen 'sólo' los 700.000 millones de dólares entre los 6.700 millones de personas que habitan el planeta, equivale a entregarle 104 MILLONES DE DOLARES A CADA UNO'. 'Con eso no sólo se erradica de inmediato toda la pobreza del mundo, sino que automáticamente se convierte en MILLONARIOS a TODOS LOS HABITANTES de la Tierra'. Concluye diciendo : 'Parece que realmente hay un pequeño problema en la distribución de la riqueza'
_____ Haciendo un pequeño calculo lo vamos a poner mucho mas sencillo y mas cercano a los españoles. El estado español unta a los bancos con 30.000 millones de euros q salen de los bolsillos de los españoles. El Estado comprará 30.000 millones de deuda a la banca para evitar el colapso financiero.
España en estos momentos su población es de 46.063.511 habitantes, según datos del padrón municipal de 2008. HACEMOS EL CALCULO. 30.000.000.000 euritos / 46.063.511 habitantes = 652,18 millones de euros PARA CADA ESPAÑOL 652,18 millones de euros = 108.261 millones de pesetas por cada habitante en ESPAÑA
TENIENDO UNA MEDIA DE 4 PERSONA CADA FAMILIA= 2.500,72 MILLONES DE EUROS POR FAMILIA 415.119,52 MILLONES POR FAMILIA, MIRA CON ESO SI QUE PODRIAMOS PAGAR LA HIPOTECA. ESTA ES LA CRISIS. VALE YA DE TOMARNOS EL PELO TANTO EL GOBIERNO COMO LA OPOSICION SE ESTAN RIENDO DE NOSOTROS
Y NOSOTROS NO HACEMOS NADA? PASA ESTOS CALCULOS A TODOS LOS Q CONOZCAS POR LO MENOS Q NO NOS TOMEN EL PELO.

BON TEMPS!!!

Comença a fer bon temps, i m'encanta!!!!

Quan la mainada surt de l'escola podem quedar-nos una estona al parc: gaudir de l'aire lliure i d'una mica de sol desprès d'estar tot el dia atrapats a les aules; fer un pícnic,berenar sense omplir la casa d'engrunes; rodolar sobre l'herba, empaitar-se, amagar-se, discutir-se, baixar pel tobogan...

I el que encara és millor: mentrestant les mares, àvies i algun pare podem fer "teràpia de grup".

Salut!!

Temps per jugar

En aquests temps que ens toca viure gairebé tots tenim una necessitat malaltissa per aprofitar el temps!!! No tenim temps per perdre i tot el que fem ha de ser productiu, també l’oci dels nostres fills. Fem entrar als nens en un món amb presses tant per raons laborals, -que porten la necessitat de tenir els nens ocupats i tutelats fins que podem arribar a casa-, com també per l’obsessió dels pares en que aprenguin coses extres: anglès, informàtica, dansa,...
Una llarga llista d’activitats extraescolars ajuda a millorar? Fins on podem substituir el joc i mer divertiment per allò formatiu? Es pot aprofitar aquest temps per interactuar amb joguines educatives i tecnològiques? Fins a quin punt hem d"educar en valors com la competència, l’excel·lència o l’eficàcia?
Cada vegada trobo més pares que saturen les agendes dels seus fills amb activitats de tot tipus. Són pares entossudits en què els seus descendents parlin anglès abans que la seva pròpia llengua, esforçats per a que aprenguin algoritmes abans que a multiplicar,...

“Hiperpares” els anomena Carl Honoré en el seu llibre “Bajo Presión”. L'hiperpare seria l’altre extrem dels pares 'passota', i com els extrems s’assemblen tant, ambdós estan rarament interessats en conèixer als seus fills en realitat, en aprendre amb ells, en gaudir del temps compartit –de fet ambdós no en tenen-, o de simplement divertir-se amb ells. A “Bajo presión”, Honoré es pregunta per què hem deixat de jugar amb els nostres fills, per què l’agenda dels petits és més pròpia d’un alt executiu que la d"un xaval de dotze anys, per què hem confiat la seva educació a tècnics i especialistes, per què hem substituït el valor de la diversió pel de l’exigència, per què hem posat als nostres fills un guia-rucs amb l’objectiu d"arribar a una meta. En definitiva Honoré es pregunta què hem fet amb la infància dels nostres fills i per què ens obstinem tant en el seu control –el que no significa que no ens preocupem d"ells.


Sovint privem els fills del que més necessiten: temps i espai per jugar; temps i espai per relacionar-se amb altres nens. La relació entre iguals sense normes ni professors o adults, els ajuda a assumir regles, a solucionar conflictes, a negociar, a practicar la llibertat... En la construcció de la identitat tot el joc té una funció crucial, però l’anomenat joc simbòlic hi té un pes especial.

Cal frenar el ritme, i em sembla que la majoria de pares ho sabem, i no podem deixar de fer-hi res amb l’excusa de no tenir temps. Cal reflexionar sobre el ritme diari, ser valents i fer canvis que deixin respirar els nens. Deixar temps per jugar no és perdre el temps!!!

NO SOM RES, RES DE RES!!!!

Ahir a la nit, vaig ensopegar a "la 2" amb un reportatge
sobre l'univers. "Universos paralelos" es titulava.

Després que Einstein postulés la quarta dimensió- el
temps-, n'han aparegut moltes més. De fet actualment els
científics contabilitzen fins a 11 dimensions!!!
Es veu que aquesta onzena dimensió dona lloc al que anomenen la "Teoria M": una teoria que defineix l'univers com una membrana??!!!I d'ella es deriva la teoria dels universos paral·lels. De membranes d'aquestes n'hi ha moltes!!!

Sembla ser que en aquesta 11a dimensió, que calculen que
mesura una millonèssima part d'un milimetre -menys que l'espai que separa la roba que portem de la nostra pell- , és la dimensió on es mouen tots els universos (membranes).

I no ho fan precisament de manera pausada,flotant,..No!! Es mouen com tremendes onades que coalisionen violentament entre si originant nous universos.
El "big bang" seria doncs la conseqüència del xoc violent de dos universos!!!

El nostre univers només és una membrana,en un multivers
(no univers)de membranes ondulats com una mar en plena tempesta!!!!
Tot plegat em va fer recordar una pel·lícula infantil que vaig veure deu fer si fa o no fa un any:

"Horton" un elefant que és capaç de percebre una forma de vida que es desenvolupa en una volva de pols aliena a la fragilitat del seu univers.

DAVOS

Els caps pensants de l'economia mundial han acabat la seva reunió a Davos.
Sembla ser que per fi s'han adonat, per la seva sorpresa, de la decadència del model americà: la barreja de globalització i lliure mercat que tant han defensat ja no funciona.
Experts mundials en economia s'ateveixen a formular frases com : hi ha dues classes d'experts en economia:
"els que no en tenim ni idea i els que no saben ni això" (John K. Galbraith) .
"Honestament, no sabem què passarà"(Martin Wolf).
"però segur que les properes noticies seran pitjors", (John Lipsky).

Ells potser no saben què passarà, però saben perfectament què ha passat. Lluís Basset parafresseja un teòleg nortamericà que els hi va deixar clar en recordar-los els set pecats socials que va denuncia Gandhi en el seu moment: política sense principis, comerç sense moral,riquesa sense treball, educació sense caràcter, ciència sense humanitat, plaer sense consciència i religió sense sacrifici.

Semblen escrits expresament per l'actual situació, i de passada acusen la exhibició de riquesa i poder que s'han pogut veure en els àpats i les festes de Davos.

Fariseus!!!



http://blogs.elpais.com/lluis_bassets/
http://www.tv3.cat/videos/1006609/Rostres-de-la-crisi
http://www.elpais.com/articulo/economia/Davos/asume/decadencia/capitalismo/americana/elpepueco/20090201elpepieco_1/Tes

Dia escolar de la Pau i la no violència

Avui és el dia escolar de la Pau i la no violència.

Fa 61 anys que va morir Mohandas Karanchad Gandhi, conegut com Mahatma Gandhi.Conceptes com "resistència passiva i desobediència civil" van arribar a tot el món a través d'ell. Conceptes molt bonics, però sovint lluny de la realitat que vivim. En general, quan els nens arriben de l'escola dient que en "tal" li ha dit tonto, o li ha donat una empenta que l'ha fet caure, els pares tendim missatges que en el fons diuen que s'hi torni, que no es deixi trepitjar, o que ho denuncii, en el millor dels casos!

I és que som violents, encara que ens costa admetre-ho. Tots tenim aquest punt en que ja no podem dominar el nostre caràcter i explotem-i de quina manera!- Absolutament tots!! Fins i tot els educadors cometem errors en aquest sentit. Per això és tant difícil educar per la pau.
No sé si podem transmetre coherenment la idea que davan una puntada no es pot respondre amb una altre sinó tirant endavant, sense fer res. Oferint una resistència que no suposi força.

Es pot educar en aquest sentit???

Em sap greu, Mahatma Ghandi, però crec que no.

Podem educar en el diàleg com a primer recurs,la intel·ligència emocional, la igualtat...Però no podem demanar ni a un nen ni a un adult que es deixi pegar sense oposar resistènci o sense denunciar.

Salut!

Cómo empezó todo (avance de Redes):

L'univers és fascinant, immens, preciós, ... però sobretot és misterios. Guarda el secret de les respostes més profundes que la humanitat s'ha fet des de temps ancestrals.
Us proposo aquest video que sens dubta despertarà velles preguntes!!
Salut!!