dilluns, 22 de novembre del 2010

Trobades

Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica  al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada,  em neix  encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.
Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any. 
Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en  un remot arxiu de records del que gairebé no treiem  ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.
Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món,  riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps,  les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és  viu i que ens potem al cor!

I que l'àpat estarà a l'alçada!!!






imatges: totes meves!!!

Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen  per seguir fent possible "la trobada"!!!
Una abraçada!!

dimecres, 17 de novembre del 2010

La tardor a casa!












Algú em va demanar fotos pròpies. Aquestes ho són. Però tal qual, sense editar-les! No ho podem fer tot!!!!

dimarts, 9 de novembre del 2010

slooooow

Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.

Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!

Quina crueltat!!!


M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!

imatge. Vicens Vang gogh