Wolf Children

Fa pocs dies el cineclubxic ens va donar  la oportunitat de descobrir Wolf Children - o Okami Kodomo no Ame to Yuki -, una película  Japonesa d'Anime, guanyadora de la millor animació de l'academia de Japó de l'any 2012. Trenca amb el tòpic dels homes llops temeraris i violents a que ens té acostuments la literatura i el cinema. I ho fa humanitzant-los. 

El director, Mamoru Hosoda, és proper a Miyazaki. Només aquesta dada ja fa que la pel·lícula desperti el meu interès. 

Es tracta d'una història amb una gran càrrega emocional, tant per als que som pares com per els que son adolescents. Escollir camins, triar, renunciar,.....

Una petita meravella que us commourà. Segur!

Algú podria dir-me massa coses ...

Dia mundial de la poesia. Coses que passen, m'he recordat del llibre d'un amic.
Així doncs,  aquí va el meu ... diguem-ne homenatge??? 

Algú podria dir-me massa coses
d'aquest reducte malparat,
encetar-me la tarda a bastament,
i calçar-me una inconsistent
quimera per recórrer
dies i dies
damnats. Bé que ho sé, prou de somni;
reviso retalls, vides,
hissar de nou l'amor,
en silenci a les fosques,
de nit.
M'aprenc, sí, sense ús de recepte.

Lívida Lisboa  ed. Viena 2004

Josep Ma Puigoriol

Urban Knitting

Urban Knitting Osona ha organitzat un dels molts actes que Vic Dones prepara cada any per el dia de la intervenció per la No-violència de gènere.

Pels qui no ho ceneixeu,  "urban knitting" és una manifestació artística que s'ha posat de moda en diferents ciutats d'arreu del món. Consisteix en confeccionar teixits en punt de mitja , ganxet o altres tècniques per vestir mobiliari urbà, vehicles o monuments de les grans ciutats. Aquestes iniciatives les fan persones aficionades a les labors i acostumen a organitzar-se a través de les xarxes socials i els blogs especialitzats.

Ja feia temps que el moviment d'urban knitting em motivava, però no havia tingut encara l'oportunitat de participar-hi.

Fer-ho en una activitat tant intergeneracional com la ques'ha organitzat a Vic ha estat genial! i temo que només ha estat el principi! Urban Knitting Osona tot just comença a enlairar-se!!! Prepareu-vos!!!

i, si en teniu ganes , us hi apunteu!!!

Preparats...
llestos...

 JA!!

Un dia entre "frikis"

Quan temps fa que no feu una cosa per primera vegada??
Jo avui, per primera vegada,  ha anat al saló del còmic. No es pot pas dir que en sigui una gran devoradora, ni que els còmics siguin la meva passió.
Per ser justos he de reconèixer que són una petita colla d'adolescents els qui han despertat en mi curiositat pel tema.

 Però si que trobo que és una món fascinant!! Tanta gent entregada amb passió a un gènere sovint considerat "menor". però que , si  hi treus el nas, de menor no en té res!!



S'hi descobreixen  mons increïbles, plens de personatges fantàstic, moltes vegades irreals; il·lustracions impossibles, i històries i aventures de varietats, riqueses i contrastos inesgotables.  
Aquesta n'era la 30ena edició. A més s'hi celebrava els cinquanta anys de "Cavall fort" i de "Spiderman" (enteneu que volia dir amb el tema del contrast)  

L'edició tenia una part dedicada els robots, aquests no hi podia faltar!!

I Go Nagai tampoc!

Ens hem pogut transformar...




























 I el que per descomptat m'ha fascinat són els "cosplay" que s'hi poden trobar!! 
Algun dia ......

                                 

Ah! I m'encanten els "frikis"

slooooow

Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.

Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!

Quina crueltat!!!


M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!

imatge. Vicens Vang gogh

DE VEGADES LA VIDA ......."SERENDIPITY"

"SERENDIPIA" defineix un descobriment, una troballa inesperada, una “casualitat” positiva.

La paraula prové d’una llegenda persa del segle XVIII que es coneix com “els prínceps de serendip” i que explica la vida d’aquest prínceps i com els seus conflictes es van resolent a través d’extraordinaries casualitats.

La manera com arribes a trovar una feina que fa temps que aneheles, la sintonía inmediata amb algún desconegut, …Coneccions casuals , sorprenets , gairebé màgiques que ens poden arribar a canviar la vida i que apareixen en moments i llocs inesperats.

Jo no sé si la serendipia és realment tant casual o és la “somatització” de la voluntat de que les coses passin. Crec que moltes coses passen perque hi estem disposats, per què hi estem oberts. Si ho dic al revés segur que hi estereu d’acord: si no creus fermament en alguna cosa, segurament no l’aconseguiràs.

Creure en la possibilitat és començar a fer-la posible.

Si som capaços de deixar-nos fluir, de vuire les coses com les sentim, de permetre que els punts es connectin,…trobarem la serendipitat.

L’Anna ja l’ha tobat!

Millor ser optimista!!

Diu en Robert Sapolsky, (catedràtic de neurologia, Standford) , que quan s’activa un pensament negatiu o estressant, tot es paralitza. L’estrès pot arribar a matar neurones de l’ hipocamp, (zona essencial per l’aprenentatge i la memòria).
Tenir pensaments tristos i negatius pot fer-nos infeliços i a més, és tòxic per l’organisme. Si ets pessimista no tens cap esperança, estàs completament segur que perderàs.

En canvi, l’optimisme genera felicitat i la possibilitat d’encomanar-la als altres.
No em refereixo a un optimisme ingenu, de persones que semblen no veure la realitat, o negar-la, no.

Més aviat a l’optimisme intel•ligent que veig i admiro en algunes persones. Persones que no és que ometin els problemes o les crisis, sinó que són capaces de veure la realitat i de reconèixer si alguna cosa no funciona. Però alhora, tenen la envejable capacitat de valorar i veure el que poden fer per millorar-ho! L’ optimista inteligente és capaç d’adonar-se que estem en crisis, però això no el paralitza, com al pesimista, ni s’aseu a esperar que la sol lució vingui sola com l’optimista ingenu.
Per tant, val la pena defenestrar tots els pensaments negatius que traidorament ens assalten!!
Per acabar una llegenda indú:

Es tracta d’un home que portava hores viatjant a peu i estaba realment cansat i suat sota l’implacable sol. Extenuat i sense poder fer una passa més, es va estirar a descansar sota un frondós arbre. El terra era dur i l’home va pensar que fora molt agradable disposar d’un llit.
Resulta que aquell era un arbre celestial! Dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat!!! Així que a l’instant va aparèixer un llit confortable. L’home s’hi va estirar i mentre dirfrutava del descans va pensar que seria molt plaent que una noia li fes un massatge a les seves cames tant cansades. Al momento va aparèixer una bellíssima jove que li procurà un deliciós massatge. Ja ben descansat s’adonà que tenia molta gana i pensà que bo que seria poder menjar. A l’acte van apareixer les més soculentes menges! Descansat i tip es sentía feliç quan l’asaltà un pensament: ”Mira que si ara m’ataqués un tigre!”
Va aparèixer el tigre, i el va devorar!!!

T’has parat mai a pensar quants pensaments negatius acumules en un dia? Com et sents quan el tens? Que passaria si ens llevessim cada dia amb un pesament positiu??

Ets procrastinador??

He descobert que, des de fa temps, pateixo un desordre psicològic: "Procrastination”. (Em sap greu, però no he trobat la traducció al català i no m’atreveixo a proposar-la jo). Una paraula estranya, sí. No és de fàcil us. Tampoc és un insult.

Potser en algun moment de la teva vida has deixat per demà el que podies fer avui. Jo ho he fet més d’una vegada. I més de deu!! Fins i tot, durant una temporada tenia un lema propi: “ no facis avui el que puguis fer demà”. Segur que ja patia “Procrastination”.

“Procrastination”:posposar activitats o situacions que cal atendre, per altres situacions més irrellevants i agradables.(Wikipedia). No és això mateix el que estic fent ara mentre escric aquests post i un munt de feina domèstica m’espera??? No és el que passa quan agafo un llibre?, quan me’n vaig a fer un vol?, quan passo la tarda al parc amb els nens?, ….?

La “Procrastination”es manifesta sobretot per un gestió nefasta del temps. Pel fet de creure que hi ha temps suficient per acabar una tasca i per tant no cal posar-s’hi ara mateix. O també per subestimar el temps que queda per acabar-la. En totes dues situacions ens acabem trobant en l’ estressant compte enrere, la pressió i la pressa de no arribar a temps per haver calculat malament i per no haver-nos-hi posat immediatament.

Em passen moltes anècdotes personals en aquesta línia. Sobretot en la meva vida com a estudiant universitària, o en la meva responsabilitat en les tasques domèstiques...!! Però estic tranquil·la, no sóc ni gandula ni deixada, ni sucumbeixo a la desiria. Pateixo “Procrastination”.

un parell de videos, per saber-ne més: Procrastination i Porcrastinación.org

I TU?? Ets Procrastinador?