#LlibertatPresosPolítics

Els refugiats i la vegonya d' Europa

Decideixes fuguir. Ho deixes tot: casa teva, amics, família, ...  Deixes la teva vida. De fet no tens gaires opcions quan el teu poble és bomberdejat, assetjat i tirotejat un dia rera l'altre, des que tu eres encara un nen.  No vols participar d'aquesta guerra que algú ha portat al teu estimat país. 
No vols que la por i la fam alimentin la teva família. 
Un altre món és possible. Allà, a l'altre banda del mar hi ha menjar, hi ha refugi, hi ha escoles, hi ha futur. El futur que vols pels teus fills. La Pau.
I decideixes fuguir. I malgrat el fred, el temporal i la mala mar, traveses el mediterrani. 
Ets dels afortunats que ho aconsegueixen. Molts han mort pel camí, sobretot nens.
Tu has tingut sort.
Afortunadament a la costa hi ha voluntaris. Persones que també han deixat la seva vida, el seu sofà i l'escalfor de casa seva per lleçar-se a socórrer als qui fugen de l'horror permanent.
Vas a parar a un centre on, per la teva condició d'ilegal, no tens dret a res: ni menjar, ni mantes, .... un altre horor!

Només voluntaris! Open Arms


I Europa??

Europa, poruga, covarda, egoista i insensible, gira l'esquena, s'hermetitza i iimposa la "política de la por"per poder passar per sobre de tots els drets humans. Esbronca Grècia per no controlar prou les seves fronteres i  la seva millor idea és suspendre la lliure circulació de persones. 
No deixeu de veure la feina d'aquets voluntaris i si podeu, doneu-los suport

To Kyma. Rescat al mar Egeu: Aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.


Es fa molt difícil suportar tanta realitat i seguir amb la meva confortable vida.  Sento vergonya d'aquesta Europa incapaç de donar respostes.

Fa poc més d’un mes es va morir el pare. 

Es va morir. 

Se li va aturar el cor i va caure estès a terra. De cop. Sense que se n’adonés. Sense cap altre avís que el fet de ser un home ja gran. 

Tenia 82 anys i molta vida a l’esquena. I molta vida al davant.

La noticia arriba com una esquerda dolorosa al més profund de l’ànima. Un tall sec que saps que restarà obert per sempre. I ets sents vulnerable, buida, desolada. I ets incapaç de contenir la pena i les llàgrimes; tampoc ho intentes.

Familiars i amics apareixen per acompanyar-nos i els sents més propers que mai. Arriben i saps que els necessitaves allà, per fer-nos companyia, per distreure’t de l’abisme que sents tant a prop. Per apaivagar aquesta solitud i desesperança que ens assalta i que ens deixa un buit a l’estòmac,  a l’espai, a la vida...

The show must go on

Un dia per deixar enrera els mal tràngols passats. Pàgina nova. 

Sort a tothom!

Trobades

Sentir-nos afrotunats de poder compartir  taula i companyia. I celebrar, un any més, la trobada d'una colla molt gran!

                Gràcies a tots!

 

Saló del Manga 2014

Una altre genial visita al Saló del Manga de Barcelona. 

  Les mokonas

 

   els nostres cosplayers!!!!






algún  agosserat......



i molt cosplay manga

i no tant manga....

"Descalç sobre la terra vermella"

Hi ha històries que et fan plorar, o riure, o tremolar,o patir, o tot alhora ... D'altres et deixen amb el neguit de preguntant-te si fas prou ...

Aquest passat dilluns i dimarts he estat mirant  la mini serie sobre una part de la vida de Pere Casaldàliga: Descalç sobre la terra vermella

Lluny de les discusions que he vist ha twitter sobre l'encert o no del doblatge, a mi m'ha evocat molts records i certa consciència.

Aquí deixo tres sentències que la serie li atribueix.

"no acceptaré mai lleis que converteixen el poble en ramat i al ric en carnisser"

"la violència més gran és la institucionalitzada, políticament justificada, diplomàticament tolerada"

"callar és peretuar la injustícia social"

i aquestes de la seva pròpia veu al reportatge del programa Sense ficció


“Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida.”

“Així com ha costat tant, i encara costarà, defensar el dret de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa als drets dels pobles, i els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”

“Tu creus que hi ha democràcia al món? Als Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia? A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns.” 

Durant anys, uns anys crucials en la meva vida, vaig estar lligada al Casal Claret de Vic. Allà, una colla de claretians que , ara no en tinc cap dubte, es feien seus els ideals de Pere Casaldàliga, van ajudar a creixer a una colla de joves i adolescents en els valors del servei,  la pau, la comprensió,  el respecte i el compromís envers la societat. El missatge va calar, i molts dels que vam compartir aquell temps, son ciutadans conscients i en bona part compromesos amb els seus principis.

Llàstima que no tinguem el seu coratge per vençer la por, que callem massa sovint i que som incapaços de arriscar la nostra petita parcela de ben estar.

una altre escola és possible!

Nou concepte d'espai i temps.
Lluny els horaris rígits. 
Aprendre i comprendre  a través de la pròpia experiència. 
Confiança i capacitats. 

Us imagineu una escola així?

Ja sé que distem molt com a societat del que és Suècia,  però tal com l'article pinta les  escoles vittra em fan envejar als qui les gaudeixen!!!

Veieu-lo!

Joana Raspall

El viatge
Ho voldria entendre tot
fent un fantàstic viatge
per un mar on fos escrit
en cada gota un missatge.

Joana Raspall 1913- 2013

Trobada!!

Conversar davant d'aquestes menges, sulfurar-se i indignar-se amb el món sota l'abric de l'amistat,  abstreure's de la situació més personal i compartir descobertes i vivències, conservar l'essència del que un dia ens va unir fa que avui em llevi  amb energia renovada per entomar els dies grisos amb una mica més d'optimisme i convenciment !!

Gràcies a tots una altra vegada!!!!

Dintre meu - Doris Lessing 1994

Aquest és de moment l'únic llibre de Doris Lessing que jo he llegit! i de fet ja fa temps, era al 1998, un temps en que principalment llegia llibres sobre dones i escrit per dones.
Dintre meu és una autobiografia dels seu primers 30 anys de vida (1919-1949) plena de reflexions personals.  Vaig agafar-lo seguint la proposta d'un professor de la Universitat per completar un treball que ja no recordo. Però el llibre si. Un retrat d'una vida impresionant, d'una dona avançada al seu temps i d'una força que és un privilegi!
Ara, amb la noticia de la seva mort,  m'han vingut ganes de llegir El quadern daurat, el llibre que la va catapultar a la fama i al reconeixement

"El talent és una cosa bastant corrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància. " Doris Lessig

XIX Saló del Manga 2013

Tercera visita al saló del Manga!

Sí, nosaltres hi varem ser i gairebé sense fer cua!! 

Ja ho va dir en Guardiola: "si ens llevem ben d'hora, ben d'hora,....."

I aquest any si, amb "cosplay" integral!!!

Avatar, the last airbender

Són 100% casalones!!!!

I aquí els podeu comparar amb el personatges originals:

   

M'encanta l'ambient d'aquesta trobada. Milers de persones vingudes de ves a saber on gaidint de la seva afició, fent el friki,, respectant-se i admirant-se  i convertint el saló en una Festa!!!!!

Alguns dels molts cosplay que varem trobar:

Promocionals...

classics....

sexys ...

teixit .... (tot i que a la imatge no s'aprecia gaire :( )

terrorífics ...

I una bona dosi de cultura japonesa :

Cuina ....

 

 Sumo ...

 Kendo ...

I molt molt bon ambient !!!!!!!
Ganes de tornar-hi!!!!!