dilluns, 22 de novembre del 2010

Trobades

Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica  al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada,  em neix  encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.
Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any. 
Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en  un remot arxiu de records del que gairebé no treiem  ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.
Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món,  riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps,  les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és  viu i que ens potem al cor!

I que l'àpat estarà a l'alçada!!!






imatges: totes meves!!!

Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen  per seguir fent possible "la trobada"!!!
Una abraçada!!

dimecres, 17 de novembre del 2010

La tardor a casa!












Algú em va demanar fotos pròpies. Aquestes ho són. Però tal qual, sense editar-les! No ho podem fer tot!!!!

dimarts, 9 de novembre del 2010

slooooow

Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.

Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!

Quina crueltat!!!


M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!

imatge. Vicens Vang gogh

divendres, 24 de setembre del 2010

No et rendeixis (II)

Avui repeteixo. Faig una entrada pràticament exàcte a  aquesta , però les paraules de Benedetti mereixen això i molt més!!

Aquesta vegada per la Teresa i per la Mireia.
I per a tots als qui les necessitin.

Una abraçada.


No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,


Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños


Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, (sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI


imatge:Monet

dilluns, 30 d’agost del 2010

Màrius Torres, cent anys.



Avui, dilluns, 30 d’agost, fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d’Olena, 1942).




Amb aquest poema i amb aquesta cançó el vaig descobrir!!


CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Eyjafjallajökull. 50 imatges fabulosas

Imprionants fotografies que he trobat aquí, un blog d'astronomia portugués.
imatges del volcà islandès que, amb tota la seva força i amb tota la seva ràvia, ens està donan una lliçó d'humilitat!!!

dissabte, 10 de juliol del 2010

Som una nació!


Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.



Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.






Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari a aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.


divendres, 18 de juny del 2010

La flor vermella amb la tija verda

La història que avui vull explicar-vos  va arribar fa pocs dies a les meves mans i em va fer pensar, altre vegada, en la desincronització en que viu el sistema educatiu del nostre país. També en el fracàs dels seus resultats més acadèmics. Però sobretot en com pot arribar a ser "castradora" l'experiència d'una educació tant "encotillada" que sovint limita les pròpies posibilitats.
Vivim inmersos en un món de canvi constant, i això demana formar persones capaces d'adaptar-se ràpidament, de aprendre a aprendre,de reciclar-se constanment. Formar persones que confiin en les seves idees, en els seus projectes, en les seves potencialitats,i en la seva creaitivitat.
Formar emprenedors.


La flor vermella amb la tija verda

Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran.
Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en  omplir el full de flors de molts colors
Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra.

Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats.
-Ara- deia la mestra- farem un plat
-Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,..
Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo!
-Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar.
El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra.

Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees.

Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer.
Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula.
Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig?
- com vulguis tu.
-i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?

-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!

Helen Buckley

l'educcació hauria de ser una eina per formar-nos, per creixer, per forçar-nos a dubtar, a explorar, a imaginar, a discrepar, a argumentar,...
però no per assumir i interioritzar sense reflexió.

Confies en les teves idees?
o et limites al que està establert?

dimarts, 18 de maig del 2010

Controles el teu destí?

imatge extreta de:http://www.dosisdiarias.com

Què prefereixes??
Controles el teu destí??
 

divendres, 14 de maig del 2010

"DIGUEM QUÈ RETALLES I ET DIRÉ QUI ETS"

imatge extreta de: http://eliteratura.balearweb.net/post/47293

Que congelin per dalt, que els de abaix ja fa temps que estem congelats!!!!!!

El govern hauria de ser més valent, i més coherent.!! Hauria estat millor rebaixar un 15% a tot el personal del  que cobri per sobre dels 50.000€ anuals, eliminar dietes i dinars solemnes -que es portin el "tapper"-, cotxes oficials, ministeris de dubtosa utilitat, ...
No és execiu tres viceministres? cal un ministeri d'igualtat?? no sobren directors, subdirectors, secretaris i subsecretaris, ...., i de les despeses de desplaçaments de "ses senyories",...i cal que paguem la propera visita del "papa"???  Es retallen més de 6.000 milions d'€ a foment, però no es toca el presupost de les forces Armades   Trobariem tantes maneres de reduir despeses.....

Però no, resultat que un govern que es defineix com a demòcrata i socialista, el primer que fa  és atacar els més dèbils: reduir les ajudes per a persones dependents, congelar les miserables pensions dels nostres avis, reduir ajudes socials, eliminar el 0'7% ... si, també es reduirà un 5% els sous dels funcionaris, i un 15% als membres del govern. Ja podrà viure en Montilla amb uns 140.000€ anuals??

"Diguem què retalles i et diré qui ets" 
ho llegeixo en l'article d'opinió de Joan Barril a El Periòdico d'avui. No us el perdeu!

Mentrestant, cada vegada som més els que veiem apurada la nostra situació, els que "deixem de fer" per intentar" arribar a final de més, i els que ens angoixem i perdem l'esperança d'un futur millor!

dimecres, 12 de maig del 2010

LO FATAL


"Dichoso el árbol, que es apenas sensitivo,
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.

Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por

lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,

¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!..."
Rubén Darío, 1905

dijous, 22 d’abril del 2010

DE VEGADES LA VIDA ......."SERENDIPITY"

"SERENDIPIA" defineix un descobriment, una troballa inesperada, una “casualitat” positiva.


La paraula prové d’una llegenda persa del segle XVIII que es coneix com “els prínceps de serendip” i que explica la vida d’aquest prínceps i com els seus conflictes es van resolent a través d’extraordinaries casualitats.

La manera com arribes a trovar una feina que fa temps que aneheles, la sintonía inmediata amb algún desconegut, …Coneccions casuals , sorprenets , gairebé màgiques que ens poden arribar a canviar la vida i que apareixen en moments i llocs inesperats.

Jo no sé si la serendipia és realment tant casual o és la “somatització” de la voluntat de que les coses passin. Crec que moltes coses passen perque hi estem disposats, per què hi estem oberts. Si ho dic al revés segur que hi estereu d’acord: si no creus fermament en alguna cosa, segurament no l’aconseguiràs.


Creure en la possibilitat és començar a fer-la posible.

Si som capaços de deixar-nos fluir, de vuire les coses com les sentim, de permetre que els punts es connectin,…trobarem la serendipitat.

L’Anna ja l’ha tobat!

divendres, 16 d’abril del 2010