Bon Nadal!

Aquest és el nostre temps, potser n'hi ha hagut de més bons, però aquest és el nostre i l'hem de viure! 

Com ho fem, és a les nostres mans.

Som-hi!!

Bon Nadal a Tothom!

      

Hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es pali, s'escrigui o es pensi.

Urban Knitting

Urban Knitting Osona ha organitzat un dels molts actes que Vic Dones prepara cada any per el dia de la intervenció per la No-violència de gènere.

Pels qui no ho ceneixeu,  "urban knitting" és una manifestació artística que s'ha posat de moda en diferents ciutats d'arreu del món. Consisteix en confeccionar teixits en punt de mitja , ganxet o altres tècniques per vestir mobiliari urbà, vehicles o monuments de les grans ciutats. Aquestes iniciatives les fan persones aficionades a les labors i acostumen a organitzar-se a través de les xarxes socials i els blogs especialitzats.

Ja feia temps que el moviment d'urban knitting em motivava, però no havia tingut encara l'oportunitat de participar-hi.

Fer-ho en una activitat tant intergeneracional com la ques'ha organitzat a Vic ha estat genial! i temo que només ha estat el principi! Urban Knitting Osona tot just comença a enlairar-se!!! Prepareu-vos!!!

i, si en teniu ganes , us hi apunteu!!!

Preparats...
llestos...

 JA!!

L'indefugible

Dos quarts de dotze.
Familia, amics i coneguts s'han trobat per acomiadar la Dolors. El cor compungit i l'ànim abatut per la sobtada pèrdua.

Jo no hi he anat.
No  he pogut evitar cedir a la pusil·laminitat davant la temença i pavor que em desperten aquests escenaris.

Ja ho sé: l'inmobrable és també l' indefugible.
Però de moment, permeteu que em refiguii en la meva feblesa.

La vida segueix, malgrat el buit i dolor.

Saló Manga 2012

Una altra cita inesperada,... o no!

El passat 2 de novembre varem fer cap a Barcelona per assisitir al XVIII saló del Manga celebrat per primer cop al recinte firal de Montjuïc.

Un cop superades la impresionant cua d'accés, varem gaudir altre vegada de la companyia i "bon rotllo" de joves , i no tant joves, que gaudeixen posant-se a la pell dels personatges d'aquest univers "particular".

Una mostra:

Aquesta vegada varem participar aen un taller de dibuix manga, vam tastar cultura i cuina japones, vam jugar amb la nintendo i la Xbox, i vam conèixer les veus d'en Goku i en Vegeta en català!!!!

Ah!! i els nens anaven disfresat!!! En Gintoki Sakata, en Mario, la Bulma, en Goku i en Son Goan!!! 

Jo encara no, ja arribarà!!

A esperar la propera!!

25N - Cal participar!

"Les lleis no estan per sobre de les persones, sinó que han de servir les persones"

Ara és l'hora d'intentar-ho

imatge de @assambleaosona

1r DIA INTERNACIONAL DE LES NENES

Avui, 11 d'octubre, és el primer DIA INTERNACIONAL DE LES NENES declarat per les Nacions Unides.

des d'aquí una abraçada a totes les nenes del món , i a totes les que, per la edat no ens tocaria, encara ens en sentim!

I aquí la reflexó que hi dediquen les DONES EN XARXA

 

imatge de: http://www.un.org/es/events/girlchild/

Un dia entre "frikis"

Quan temps fa que no feu una cosa per primera vegada??
Jo avui, per primera vegada,  ha anat al saló del còmic. No es pot pas dir que en sigui una gran devoradora, ni que els còmics siguin la meva passió.
Per ser justos he de reconèixer que són una petita colla d'adolescents els qui han despertat en mi curiositat pel tema.

 Però si que trobo que és una món fascinant!! Tanta gent entregada amb passió a un gènere sovint considerat "menor". però que , si  hi treus el nas, de menor no en té res!!



S'hi descobreixen  mons increïbles, plens de personatges fantàstic, moltes vegades irreals; il·lustracions impossibles, i històries i aventures de varietats, riqueses i contrastos inesgotables.  
Aquesta n'era la 30ena edició. A més s'hi celebrava els cinquanta anys de "Cavall fort" i de "Spiderman" (enteneu que volia dir amb el tema del contrast)  

L'edició tenia una part dedicada els robots, aquests no hi podia faltar!!

I Go Nagai tampoc!

Ens hem pogut transformar...




























 I el que per descomptat m'ha fascinat són els "cosplay" que s'hi poden trobar!! 
Algun dia ......

                                 

Ah! I m'encanten els "frikis"

Dos llops

Fa un temps vaig trobar aquesta petita història. Me la vaig guardar, però no sé d'on la vaig copiar. És una d'aquells contes que plantegen obvitats que, de tant clares, sovint oblidem. O al menys jo les oblido! 

Som allò que fem crèixer en nosaltres.  

DOS LLOPS
Un matí, un vell indi Cherokee parlava al seu net sobre la batalla que ocòrre a l'interior de totes les persones. L'avi li va dir:
- " fill, meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres. Un és malvat: és ira; enveja; gelosia; tristesa; pesar; avarícia; arrogància; autocompasió; culpa; ressentiment; inferioritat; mentides; fals orgull; superioritat i ego.  
L'altre és le bé: és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència; empatia; generositat; veritat; compassió; i fe.""


El nét ho va meditar un moment i després va preguntar al seu avi:


-Quin llop guanya?
El vell Cherokee va respondre:


- "Aquell al que tu alimentis"

Pàgines en blanc

Divendres passat vaig entrar a fer un cafè a un local que no acostumo a anar. 
M'havia d'esperar una minuts, i feia tant fred, que vaig pensar de prendre un cafè amb llet que em refés i em permetés assistir a la reunió sense que les dents em tremolessin i repiquessin desesperadament!

Es tracta d'un cafè llibreria, dels que fa uns anys es van posar de moda i encara en queda algun! 

Per acompanyar el cafè, en lloc de posar una petita xocolata, o una galeteta, com fan als locals que freqüento més sovint, em van obsequiar amb una nota. La vaig obrir i hi vaig llegir el següent:

 "Els temps  feliços de la humanitat, són les pàgines buides de la historia”.  Leopold Von Ranke  

No vaig poder evitar buscar qui era el tal Leopold. Es veus que es tracta d'un historiador alemany de finals del XIX. 

La "sentència" no em va deixar indiferent. Em vaig adonar de la veritat que guardava.

La majoria de novel·les i pel·lícules i històries s'acaben quan s'acaba el problema, la infelicitat. O com a mínim la majoria de les que personalment he llegit i vist.  Els "capítols" de la nostra vida també els marquem sovint per les complicacions que ens han anat succeint. I si ens fixem en com expliquem la història de la humanitat ... la cronologia gira sempre entre guerres, plagues i desgràcies!

Perquè la història és història de lluites i guerres, de malentesos i desacords? Que ho deu fer que la literatura i la història no parli dels moments plàcids?  No interessen? ens complauen més les desgràcies dels altres? no gaudim dels moments dolços dels altres? 

O estem tant immersos en la felicitat del moment que vivim que no tenim el mínim interès en deixar-ne testimoni?

segur que hi ha alguna bona raó! 

La coneixes tu?

el cafè de les lletres