The show must go on

Un dia per deixar enrera els mal tràngols passats. Pàgina nova. 

Sort a tothom!

Trobades

Sentir-nos afrotunats de poder compartir  taula i companyia. I celebrar, un any més, la trobada d'una colla molt gran!

                Gràcies a tots!

 

Saló del Manga 2014

Una altre genial visita al Saló del Manga de Barcelona. 

  Les mokonas

 

   els nostres cosplayers!!!!






algún  agosserat......



i molt cosplay manga

i no tant manga....

#bringbackourgrils

"S'han emportat la teva filla!
Te l'han pres i ningú et sap dir que faran amb ella.!
Han raptat la teva nena! I tu saps perfectament el que li passarà.
Saps què li faran!
Abusaran d'ella!
Serà humiliada, vexada, esclavitzada, violada diverses vegades ... al dia!!
No pots dormir, ni menjar...
No pots deixar de donar-hi voltes i et mors només de pensar-hi!
Potser viurà així tota la seva vida! 
sempre patint, sempre humiliada, sempre ...."

Això és insoportable.
Posar-se a la pell de les nenes de Nigeria, o de les seves mares, és insoportable!
Et fa adonar, amb dolor i repugnància, que, ser dona en aquest món, encara és una maledicció. Utilitzades com a arma de guerra, com objectes que tindran el valor que la resposta internacional hi doni.
Un pou on es vomita la ràbia i la frustració d'un món malalt!
....

"Descalç sobre la terra vermella"

Hi ha històries que et fan plorar, o riure, o tremolar,o patir, o tot alhora ... D'altres et deixen amb el neguit de preguntant-te si fas prou ...

Aquest passat dilluns i dimarts he estat mirant  la mini serie sobre una part de la vida de Pere Casaldàliga: Descalç sobre la terra vermella

Lluny de les discusions que he vist ha twitter sobre l'encert o no del doblatge, a mi m'ha evocat molts records i certa consciència.

Aquí deixo tres sentències que la serie li atribueix.

"no acceptaré mai lleis que converteixen el poble en ramat i al ric en carnisser"

"la violència més gran és la institucionalitzada, políticament justificada, diplomàticament tolerada"

"callar és peretuar la injustícia social"

i aquestes de la seva pròpia veu al reportatge del programa Sense ficció


“Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida.”

“Així com ha costat tant, i encara costarà, defensar el dret de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa als drets dels pobles, i els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”

“Tu creus que hi ha democràcia al món? Als Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia? A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns.” 

Durant anys, uns anys crucials en la meva vida, vaig estar lligada al Casal Claret de Vic. Allà, una colla de claretians que , ara no en tinc cap dubte, es feien seus els ideals de Pere Casaldàliga, van ajudar a creixer a una colla de joves i adolescents en els valors del servei,  la pau, la comprensió,  el respecte i el compromís envers la societat. El missatge va calar, i molts dels que vam compartir aquell temps, son ciutadans conscients i en bona part compromesos amb els seus principis.

Llàstima que no tinguem el seu coratge per vençer la por, que callem massa sovint i que som incapaços de arriscar la nostra petita parcela de ben estar.

hi havia una vegada ...

He esta ocupada aquetsts darrers dos mesos preparant un regal per una nadons.
Ara  que estan acabats i entregats, em fa il·lusió compartir-ho!
Espero que us agradain!!

Una per l'IU i l'Arnau

I una per l'Arlet i la Laia

una altre escola és possible!

Nou concepte d'espai i temps.
Lluny els horaris rígits. 
Aprendre i comprendre  a través de la pròpia experiència. 
Confiança i capacitats. 

Us imagineu una escola així?

Ja sé que distem molt com a societat del que és Suècia,  però tal com l'article pinta les  escoles vittra em fan envejar als qui les gaudeixen!!!

Veieu-lo!