Divendres passat vaig entrar a fer un cafè a un local que no acostumo a anar.
M'havia d'esperar una minuts, i feia tant fred, que vaig pensar de prendre un cafè amb llet que em refés i em permetés assistir a la reunió sense que les dents em tremolessin i repiquessin desesperadament!
Es tracta d'un cafè llibreria, dels que fa uns anys es van posar de moda i encara en queda algun!
Per acompanyar el cafè, en lloc de posar una petita xocolata, o una galeteta, com fan als locals que freqüento més sovint, em van obsequiar amb una nota. La vaig obrir i hi vaig llegir el següent:
"Els temps feliços de la humanitat, són les pàgines buides de la historia”. Leopold Von Ranke
No vaig poder evitar buscar qui era el tal Leopold. Es veus que es tracta d'un historiador alemany de finals del XIX.
La "sentència" no em va deixar indiferent. Em vaig adonar de la veritat que guardava.
La majoria de novel·les i pel·lícules i històries s'acaben quan s'acaba el problema, la infelicitat. O com a mínim la majoria de les que personalment he llegit i vist. Els "capítols" de la nostra vida també els marquem sovint per les complicacions que ens han anat succeint. I si ens fixem en com expliquem la història de la humanitat ... la cronologia gira sempre entre guerres, plagues i desgràcies!
Perquè la història és història de lluites i guerres, de malentesos i desacords? Que ho deu fer que la literatura i la història no parli dels moments plàcids? No interessen? ens complauen més les desgràcies dels altres? no gaudim dels moments dolços dels altres?
O estem tant immersos en la felicitat del moment que vivim que no tenim el mínim interès en deixar-ne testimoni?
segur que hi ha alguna bona raó!
La coneixes tu?
