2.555

2.555 És el nombre exacte de dies que tenen 7 anys!!! Amb els seves nits! És el temps que fa d'aquell dia en que gairebé no varem dormir. El dia en que , emocionats, varem riure i plorar. El dia que junts ens varem agafar les mans per a dir a tots que som un, encara que tu i jo ja feia temps que ho sabiem. Junts vam empredre il·lusionats l'aventura que ens ha portat fins aquí.

I perquè sé que és la teva mà la que vull sentir agafada amb la meva, perquè tens la capacitat de fer-me sentir especial, perquè he nascut per estimar-te, .. sé que hem d'anar molt més lluny encara!!

Ja se sap que en això hi ha alts i baixos, rutines agobiants, experiencies emocionants, històries inoblidables (m'en venen tantes ara....).

Deia algun savi que "el veritable amor no s'el coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix". Per això sé quan veritble és el teu! només espero saber oferir-te el mateix!!

aire

Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.

"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.

I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.

Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable  i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!
 
O potsre estic encarant la crisi dels 40!!  ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'

Canvi climàtic

Avui es comença a preparar a Barcelona la conferència de Copenhague contra el canvi climàtic. El teball d'avui ha de servir per prendre el pols a les possibilitat d'èxit de la conferència del proper desembre. Els reptes són Titànics i cap govern hauria d'esquivar la seva responsabilitat.  Però cap de nosaltres tampo ho hauria de fer.

De fet reciclar forma part de la natura. A la,terra, tots els cicles vitals dels ecosistemes són procesos de reciclatge perfectes, tots excepte l'emprempta de l'home.

A casa ja fa temps que fem l'esforç de classificar i reciclar totes les deixalles. i procurem no utilitzar el cotxe per desplaçar-nos per la ciutat. Procurem - si l'economia ho permet- comprar productes frabricats aquí o molt aprop d'aquí. No fem servir paper d'alumini, utilitzem carmanyoles, recollim l'oli, procurem que els  productes de neteja que utilitzem no perjudiquin l'entorn.... I sé que podriem fer molt, molt més.

De tant en tant, però, ens asalten els dubtes de si tot plegat serveix per a res!! Continua l'esforç quan les deixalles surten de casa? Es millora l'aïllament en les construccions? ( al pis on vivim és nefast!). Hi ha esforç en els ajuntaments mes enllà del que és "marqueting"? I els governs? Seran capaços finalment d'imposar-se als interesos d'uns quants per gestionar a favor del planeta??

D'altres vegades ja ens asalta directament la por:
Copenhague avisa que a finals del s. XXI la temperatura del planeta ja haurà pujat 4 o 5 graus, el nivell del mar està pujant el doble del previst, la destrucció de la selva amazònica ja s'acosta a la meitat del territoria que cobria, fenòmens meteorològics que es desplaçen dels seus habituals espais d'incidència, o augmenten la seva virulència!! La capacitat d' autoregulació dels sistemes naturals deu tenir un límit, és ja un canvi irreversible??

Mentrestant trobo persones molt properes a mi que ni tant sols separen les deixalles. Bé, el vidre i el paper si, ! El mínim, vaja! El que és fàcil i força còmode i ja fa temps que hem après. Fins i tot ens fa sentir culpables no fer-ho!! Però no estem disposats a fer gaire més!
El "fotut" del cas és que no podem esperar! Quan ja estiguem tots "educats", d'aquí a molts anys, quan ja no hi hagi no només cap glaciar, sinó cap gelera al Pirineu, el nivell del mar s'hagi engolit poblacions i illes senceres, hi hagi onades de mirgracions per culpa del clima,...ja serà tard.
 I és que la sol·lució no és tant sols de prioritats, sinó de la percepció social, moral i política d'aquestes prioritats!!!
Esperem que a la reunió del desembre es faci alguna cosa que no sigui omplir papers mullats! I sobretot, esperem que no sigui massa tard.

Vull creure que els peits esforços que fem portaran un gran canvi!!

I tu? Que hi fas??
Recicles?
Reutilitzes?
Redueixes?
creus que serveix d'alguna cosa??
et sents culpable i responsable del canvi climàtic???


The animals save the planet són uns petits curts deitats per "animal planet" que pretenen concienciar als nens sobre senzills gestos per preservar el planeta. disfrute-los en familia!!