Ser decidit!

Avui us deixo un conte que varem lleguir a la revista "cucafera" i que deixa palès quan absurd resulta  fer i desfer segons el què diran.

"Un dia, un home i el seu fill se'n van anar de viatge. L'home va fer pujar el fill a l'ase i ell es va posar a caminar al seu costat.
quan van passar per davant d'una casa, la gent va dir:
-Fixeu-vos-hi!! el noi, jove i fort, va damunt de l'ase; i el pare, gran i cansat, va a peu.

Quan el pare va sentir això, va fer que el fill baixés de l'ase i hi va pujar ell.
una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:
- Que no li fa vergonya? L'home tant tranquil damunt de l'ase i el pobre noiet corret.hi al darrera!

Quan el pare va sentir això, va baixarde l'ase i es va posar a caminar al costat del seu fill.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Tenen un ase i tots dos van a peu!

Aleshores, el pare i el fill van pujar a l'ase.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Quina crueltat! Pobre ase!!ha de carregar el l'home i el noi alhora.

Aleshores, pare i fill van baixar de l'ase, el van lligar per les potes en un pal molt gros i se'l van carregar a l'espatlla. Cadascun anava a un extrem del pal.
Quan feia estona que caminaven, els va veure passar una dona i va dir:

-Ai, quina gràcia! Un home i un nen que porten un ruc a l'espatlla!!

Aleshores, el pare va deixar l'ase a terra, li va deslligar les potes i va fer-hi pujar el fill mentre deia:

-Tant me fa el que digui la gent!! Continuarem el viatge així!!"


Què en penses??

Admiro les persones que són lliures, que no els fa por triar el que més els tiba, que saben exercir el dret d'escollir, el deure de buscar la seva ruta,

Admiro les persones que són lliures,
que no els fa por triar el que més els tiba,
que saben exercir el dret d'escollir,
el deure de buscar la seva ruta,

sense camins traçats ni dictadures,
a l'aire que els empeny per si mateixes
a fer cas al seu cos, la seva ment,
a l'aire que els fa anar el batec del cor

i els guia per donar vida als seus somnis,
al ritme més plaent de l'aventura...

Enguany he vist la Nit més neta i pura,
a rel d'especial metamorfosi...
L'aigua del Ter rodava a pas de Lluna,
plena, rodona, brillant, complaguda...

Un cop de vent se'ns endugué l'Any 9
i ens regalà un Any 10 ple de fretures,
de gràcies anunciades, mítiques
fabulacions cap a l'excel.lència...

Estimo les persones que són lliures,
que es vesteixen com volen,
que es pentinen com volen,
que no tenen vergonya d'estimar,

que saben fer servir la llibertat
amb decisió i fermesa, no tenen
por del que dirà la gent i respecten
la llibertat dels altres amb mesura...

Voldria aquest Nadal ser testimoni
de lliurament joiós i llibertat,
i que tothom qui estima pugui dir:

"T'estimo, tu ja ho saps, que el meu amor
per tu ve de molt lluny i el duus escrit
al front com del blat les espigues,

i els rulls dels teus cabells exhalen el perfum
que encalma els meus anhels i m'asserena els dies...
Amor, ja saps qui sóc... Ara, tu tries..."

Us desitjo unes festes ben entranyables, amb el do de la Fe en el Jesús del Portal, i que l'Any 10 sigui realment per a tots nosaltres un present d'excel.lència aferrissada.

Amorosament i lliurement vostre,

Josep Maria Mas i Bigas.
Manlleu, Nit de Cap d'Any del 2009 al 2010.

TORNA NADAL

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí Pol

És Nadal

Malgrat la crisi, tots acabarem el Nadal amb alguna o algunes pertineces més. Qui més qui menys, haurem menjat exquisiteses siberites, haurem celebrat amb famíla i amb amics, haurem escoltat i cantat nadales, ens haurem posat nerviosos amb els preparatius, ens haurem emocionat amb els nens,... Pocs, en canvi, farem res per resoldre certs conflictes interns, o alguna fricció personal, o sortirem dispossats de veritat a aconseguir que els dessitjos d'any nou passin de projecte a realitat. I em sembla que és per això que en aquesta època de l'any ens sentim tant melengiosos. El contrast entre la felicitat col·lectiva, i la realitat d'unes vides tant absorvides per les rutines diàries, que gairebé no ens permeten plantajar-nos si vivim la vida que volem viure, si ens sentin realitzats amb el que fem, si som com volem ser,.. ens crea un mena de buit que pot resultar feridor. Sabem sobradament que el consumisme no ens porta benestar interior. Això només arriba si sentim que creixem com a persones. I per millorar d'epidermis cap a dins el calés no ens serveixen de res.

Però hi ha petites coses que ens poden fer sentir millor, més relaxats, més il·lusionats... i que en definitiva ens poden fer més feliços.

     És Nadal, i per no deixar tot el sentit d'aquestes festes perdut entre el galets d'una escudella i les cuixes d'un capó, vull  aprofitar-ho per respirar fons, deixar sortir l'aire poc a poc i encetar un nou any amb voluntat de canvi.

     Us proposo de fer una llisteta amb petites i grans coses que estem dispots a canviar, i que ens poden fer sentir i ser encara millors. Serà com un regal de Nadal i em farà molta il·lusió que, si us ve de gust,  hi afegiu les vostres!!!

Aquí van:

Queixar-me menys i somriure més perquè les  emocions s'encomanen

Pensar en positiu. perquè els pensaments negatius ens limiten

Ser més previsora i més organitzada perquè genera tranquilitat.

I tu?

Quines petites coses creus que ens poden fer sentir millor?

3R

2.555

2.555 És el nombre exacte de dies que tenen 7 anys!!! Amb els seves nits! És el temps que fa d'aquell dia en que gairebé no varem dormir. El dia en que , emocionats, varem riure i plorar. El dia que junts ens varem agafar les mans per a dir a tots que som un, encara que tu i jo ja feia temps que ho sabiem. Junts vam empredre il·lusionats l'aventura que ens ha portat fins aquí.

I perquè sé que és la teva mà la que vull sentir agafada amb la meva, perquè tens la capacitat de fer-me sentir especial, perquè he nascut per estimar-te, .. sé que hem d'anar molt més lluny encara!!

Ja se sap que en això hi ha alts i baixos, rutines agobiants, experiencies emocionants, històries inoblidables (m'en venen tantes ara....).

Deia algun savi que "el veritable amor no s'el coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix". Per això sé quan veritble és el teu! només espero saber oferir-te el mateix!!

aire

Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.

"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.

I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.

Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable  i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!
 
O potsre estic encarant la crisi dels 40!!  ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'