dilluns, 22 de juny de 2009

Laberints quotidians


Avui aniré a rentar el cotxe, però no trobo les claus. 

De cop veig el cistell de la roba ple i decideixo posar una rentadora primer.

Recullo la roba bruta i la porto cap a la màquina. 

Quan hi arribo veig que la màquina està plena, Ahir ens varem oblidar de treure-la.

Deixo la roba bruta al davant de la màquina i vaig a buscar un altre cistell per treure la roba molla. 

Porto la roba cap a la terrassa per estendre-la al sol i sona el timbre. Deixo el cistell davant la terrassa i vaig a la porta. És el carter. Puja les cartes i un paquet.

Obro el correu i vaig a llençar els sobres buits. Les escombraries són plenes. Lligaré les bosses i les baixaré.

Deixo el correu a la taula on treballava i veig que hi ha la llauna de te que m’estava prenent. La porto a la nevera perquè es torni a refredar.

Anant cap a la cuina em fixo que fa dies que no rego les flors.

Deixo la llauna al bufet per agafar aigua, i descobreixo les ulleres que he estat buscant! Les guardaré després de posar aigua a les flors.

Omplo la gerra i veig el comandament a distància. Ahir el vaig estar buscant com una ximple!

Portaré el comandament al menjador, on ha de ser, després de regar les flors.

Poso l’aigua a les flors i se’m bessa per totes bandes. Torno a la cuina, deixo el comandament i agafo uns draps.

Torno al menjador i no sé que volia fer amb aquells draps...

Ja s’ha fet tard.

El cotxe per rentar,

La rentadora per posar

La roba per estendre

El correu per llegir

Les escombraries plenes,

Hi ha una llauna de te, ja calent, al bufet

Les flors sense aigua

No trobo ni el comandament ni les ulleres

Hi ha una taca lletja al terra

I no sé on són les claus del cotxe!!

M’aturo un moment i penso com pot ser que sense haver fet res en tota la tarda hagi estat dansant pel pis d’aquesta manera i em trobi tant cansada!!!





5 comentaris:

Anònim ha dit...

HAHAHA

Anònim ha dit...

Ei!! m'has estat observant!!

mercè cots ha dit...

i tanta raó que tens!!! i k estaven fent els altres mentrestant....

ANNA-AAA-ANNA ha dit...

És genialment bo i real, més val riure que plorar però sobretot ens cal reflexionar-hi una mica.
Estem donant per vàlida i normal una manera de viure la quotidianitat´, és a dir, amb el cohet al cul tot el dia, que per vàlida i normal ens passa tard o d'hora factura.

Cristina ha dit...

Ja tens raó! Aquesta reflexió em pasa cada dia pel cap cap a les nou del matí! Perquè deu ser?? ja,ja,ja...