dilluns, 9 de novembre del 2009

aire


Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.
"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.
I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.
Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable  i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!
 
O potsre estic encarant la crisi dels 40!!  ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i doncs, k t'està passant???suposo k si k moltes vegades estàs tan inmers en la rutina k costa sortir-ne i quan tens la oportunitat no hi estas acostumat i tampoc saps k fer (avegades...!!!) o tens massa poc temps per sortir-ne, com no podia ser d'un altre manera a mi també hem passa moltes vegades lo mateix que tu o sigui que m'agradaria pensar k és lo normal o ara ho deixaries tooooott, per anar a fer un viatge exòtic per trobar-te a tu mateixa???????????

Cristina ha dit...

Ja,ja,.. doncs la idea del viatge exòtic per trobar-me no m'ha desagradat!!!!
bromes a par: Els primers freds, els dies curts, ... la tardor (nostàlgica per ella mateixa),...alguns despropòsits,.. ja veus un cúmul de factors!!
però no et preocupis!! Per res del món ho deixaria tot!!! (he dit per res del món??!!)