"SERENDIPIA" defineix un descobriment, una troballa inesperada, una “casualitat” positiva.
La paraula prové d’una llegenda persa del segle XVIII que es coneix com “els prínceps de serendip” i que explica la vida d’aquest prínceps i com els seus conflictes es van resolent a través d’extraordinaries casualitats.
La manera com arribes a trovar una feina que fa temps que aneheles, la sintonía inmediata amb algún desconegut, …Coneccions casuals , sorprenets , gairebé màgiques que ens poden arribar a canviar la vida i que apareixen en moments i llocs inesperats.
Jo no sé si la serendipia és realment tant casual o és la “somatització” de la voluntat de que les coses passin. Crec que moltes coses passen perque hi estem disposats, per què hi estem oberts. Si ho dic al revés segur que hi estereu d’acord: si no creus fermament en alguna cosa, segurament no l’aconseguiràs.
Creure en la possibilitat és començar a fer-la posible.
Si som capaços de deixar-nos fluir, de vuire les coses com les sentim, de permetre que els punts es connectin,…trobarem la serendipitat.
L’Anna ja l’ha tobat!
6 comentaris:
Ei Cristina, t'ho has currat, segur que farem uns bloggs fantàstics! Sònia
Quan llegeixo el teu blog m'en adono de lo pobre que soc en vocabulari, ets una passada!! Mercè
Per cert, qui és l'Anna??? Mercè.
Gràcies Sònia, i gràcies Mercè, però us asseguro que "postejo" amb més il·lusió que talent!!! Quant al vocabulari i les paraules noves, pensa que jo també les estic descobrint!!
I l'Anna, doncs és l'Anna!!!
salut!!
Ei, com sempre, molt interessant el que escrius, gràcies.
Jo no crec en les casualitats i sí en la sincronicitat. Que les coses passen perquè estem oberts a què passin, però també que el destí ens té les fites preparades.
Crec que és com vivim la vida, en present més que en passat o futur, i com acceptem allò que ens passa és el que marca la diferència entre ser feliç o infeliç.
i tant, Anna, el difícil art d'encaixar l'esdevenir!!!!!
Publica un comentari a l'entrada