divendres, 18 de juny de 2010

La flor vermella amb la tija verda

La història que avui vull explicar-vos  va arribar fa pocs dies a les meves mans i em va fer pensar, altre vegada, en la desincronització en que viu el sistema educatiu del nostre país. També en el fracàs dels seus resultats més acadèmics. Però sobretot en com pot arribar a ser "castradora" l'experiència d'una educació tant "encotillada" que sovint limita les pròpies posibilitats.
Vivim inmersos en un món de canvi constant, i això demana formar persones capaces d'adaptar-se ràpidament, de aprendre a aprendre,de reciclar-se constanment. Formar persones que confiin en les seves idees, en els seus projectes, en les seves potencialitats,i en la seva creaitivitat.
Formar emprenedors.


La flor vermella amb la tija verda

Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran.
Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en  omplir el full de flors de molts colors
Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra.

Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats.
-Ara- deia la mestra- farem un plat
-Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,..
Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo!
-Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar.
El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra.

Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees.

Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer.
Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula.
Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig?
- com vulguis tu.
-i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?

-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!

Helen Buckley

l'educcació hauria de ser una eina per formar-nos, per creixer, per forçar-nos a dubtar, a explorar, a imaginar, a discrepar, a argumentar,...
però no per assumir i interioritzar sense reflexió.

Confies en les teves idees?
o et limites al que està establert?

3 comentaris:

La lectora corrent ha dit...

Una història molt bonica. I molt il·lustradora del que malauradament acostuma a passar, però no només en l'escola, també en el treball.

Sonia ha dit...

Creo que este es uno de los grandes males de nuestra sociedad hoy en día, la cultura emprendedora se basa únicamente en el negocio fácil que proporciona dinero a corto plazo y no en saber adaptarse a las nuevas condiciones y buscar una manera de gestionar positivamente un momento de crisis.
Mira por donde, contigo estoy aprendiendo a leer catalán y todo :D

Cristina ha dit...

Ostres!! que bé Sonia!! gràcies!!!