dilluns, 21 de març de 2011

el "pare Manel"

Ahir , vaig llegir l'article  de Xavier Sardà sobre el "cas" del Pare Manel en el que felicita a l'arqueibisbe Martínez per posar les coses al seu lloc:


 " Per mi, Martínez, la teva decisió ha estat una molt bona notícia, perquè jo crec que les coses, com més clares millor. Gent com el pare Manel situava molta gent en una certa contradicció al pensar que si a l'Església catòlica hi havia lloc per a capellans com ell és que l'Església havia evolucionat i tot allò que es diu. Gràcies per posar les coses al seu lloc, arquebisbe Martínez." 


A mi també em sembla que la estructura eclesiàstica s'està retratant! 
Com pot ser que siguin tant dràstics amb algú que ha fet tant per ajudar als marginats de la societat,  que castiguin a persones que dediquen la seva vida a portar brins d'esperança als més desafavorits, i en canvi continuen aixoplugan d'altres capellans que, en nom del seu Deu, han ensorrat la vida a tantes criatures ???


I no em poso a discernir sobre les acumulacins de bens i el paper que donen a les dones perque no acabariem mai i a sobre em sortiria una llaga d'estòmac!!


A més, sincerament, he de reconèixer que no ho entenc!!



3 comentaris:

teresa ha dit...

Que bé que actualitzis un amica! És ben cert el que dius. El que és com un acudit és que si un es capellà a l'esglesia luterana i està casat, li permeten seguir essent casat si es "passa" a l'església catòlica. No sé què passaria si una dona capellana de l'església sueca demanés de fer-se catòlica. Li deixarien fer el canvi mantenint la seva jerarquia? o li farien fer una operació de canvi de sexe?

surfzone ha dit...

La veritat és que fa anys que l'església està demostrant que no pot seguir el pas del temps... el pare Manel és el clar exemple de desviure's pels altres, però que no interessa, perquè no segueix el ramat (o no vol seguir-lo, més aviat).

Sònia ha dit...

Hola Cris!
ja he trobat de nou el teu blog, fantàstic, tot i que aquesta última entrada és una mica controvertida, és massa fàcil que uns siguin els bons i els altres els dolents, si el pare Manel vol formar part de l'Església per alguna cosa deu ser, no? Potser caldria escoltar què diu el pare Manel, jo no ho he vist enlloc.

Ei, de bon rotllo i sense ser pro-estructura eclesiàstica!