Adéu Cinema Nou

El cinema nou de Vic ha tancat les portes. Ha estat més de 50 anys obert a, però no ha pogut resistir l'embat de la davallada de públic que afecta totes les sales de cinema.

imatge del 9nou

A mi el cinema m'ha agradat sempre. 
I m'agrada encara.
El cinema, igual que les novel·les, et dona la possibilitat de viure una altre vida.
Quan estudiava a Barcelona hi anava gairebé dos cops per setmana. Sovintejava les sales de  cinema Verdi i Renoir. També una petita sala de reestrena, crec que es deia cinema Texas,  on per 175 pessetes podies veure dues pel·lícules!!!

M'encantaven les pel·lícules europees, i sud americanes, aquelles de ritme lent on sembla que no passa res, però passa. Les de drama social i familiar. També les èpiques i moltes de comercials, no ens enganyem!
Amb les que no he pogut mai, és amb les pel·lícules de riure! No em fan gràcia!

Però tonant a les que m'agradaven i en la meva època de màxima activitat cinèfila, em venen a la memòria ... La hija de Robert Prous, Tocando al viento,  Despabilate amor, El lado oscuro del corazon, Las mujeres de verdad tiene curvas, La vida es bella, Martin Hache, Los amigos de Peter  ... I moltes altres .

D'uns anys ençà, les meves visites a les sales de cinema han caigut en picat. La feina, la família i, sobretot l'economia, no ho permeten. 
 I quan hi vaig, gairebé sempre és a veure pel·lícules infantils, que també m'agraden!
I és que anar al cinema, Igual que anar al teatre o de concert, s'ha convertit en un luxe. El preu de les entrades ho és tot menys "assequible" i no fa més que esperonar al públic potencial a passar-se a les opcions  de la xarxa, o a esperar un temps i  visionar les pel·lícules des del sofà de casa. Estalviant-te la desagradable olor i el soroll de les crispetes (no he entès mai perquè la gent menja al cinema).
 Això si, sense l'emoció de la pantalla gran i absorbent  ni la qualitat de so d'una bona sala.
En fi,
Adéu Cinema Nou