dilluns, 22 de juny del 2009
Laberints quotidians
Porto la roba cap a la terrassa per estendre-la al sol i sona el timbre. Deixo el cistell davant la terrassa i vaig a la porta. És el carter. Puja les cartes i un paquet.
Obro el correu i vaig a llençar els sobres buits. Les escombraries són plenes. Lligaré les bosses i les baixaré.
Deixo el correu a la taula on treballava i veig que hi ha la llauna de te que m’estava prenent. La porto a la nevera perquè es torni a refredar.
Anant cap a la cuina em fixo que fa dies que no rego les flors.
Deixo la llauna al bufet per agafar aigua, i descobreixo les ulleres que he estat buscant! Les guardaré després de posar aigua a les flors.
Omplo la gerra i veig el comandament a distància. Ahir el vaig estar buscant com una ximple!
Portaré el comandament al menjador, on ha de ser, després de regar les flors.
Poso l’aigua a les flors i se’m bessa per totes bandes. Torno a la cuina, deixo el comandament i agafo uns draps.
Torno al menjador i no sé que volia fer amb aquells draps...
Ja s’ha fet tard.
El cotxe per rentar,
La rentadora per posar
La roba per estendre
El correu per llegir
Les escombraries plenes,
Hi ha una llauna de te, ja calent, al bufet
Les flors sense aigua
No trobo ni el comandament ni les ulleres
I no sé on són les claus del cotxe!!
M’aturo un moment i penso com pot ser que sense haver fet res en tota la tarda hagi estat dansant pel pis d’aquesta manera i em trobi tant cansada!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
HAHAHA
Ei!! m'has estat observant!!
i tanta raó que tens!!! i k estaven fent els altres mentrestant....
És genialment bo i real, més val riure que plorar però sobretot ens cal reflexionar-hi una mica.
Estem donant per vàlida i normal una manera de viure la quotidianitat´, és a dir, amb el cohet al cul tot el dia, que per vàlida i normal ens passa tard o d'hora factura.
Ja tens raó! Aquesta reflexió em pasa cada dia pel cap cap a les nou del matí! Perquè deu ser?? ja,ja,ja...
Publica un comentari a l'entrada