Quan el primer home trepitjava la lluna,
quan Miquel Martí i Pol i Mario Benedetti ja inventaven paraules,
quan Lennon, Dylan i Beatles sonaven per tot arreu;
quan Miguel Rios ensenyava que és el rock;
i Mocedades, Fortuna V i els Brincos feien el que podien;
quan la nova cançó perd l’adjectiu,
i Lluís Llach publica “l’estaca”
quan Bàrbara Streisand, Robert Redford, Paul Newman i Dustin Hoffman s’estaven consagrant a la gran pantalla,
quan Jonny Deep tenia gairebé sis anys i Orlando Bloom encara es faria esperar ...
un grapat de gent vam irrompre al món.I jo era entre ells.Tinc el goig de compartir anys amb Judit Mascó, Renée Zellweger i Lucy Liu. A més vaig nèixer just el mateix més que Jennifer Aniston.
Creieu que hi ha alguna cosa que els hi pugui envejar???
2 comentaris:
Envejar-les? Per què? Potser si et coneguessin, serien elles les que t'envejarien, a tu.
Gràcies!! de fet , com em va dir la Núria, nosaltres podem sortir al carrer sense anar repentinades ni maquillades, i amb una taca de petit suis al jersei sense haver-nos de`preocupar massa! I estic segura que això no té preu!!!
Publica un comentari a l'entrada