La vida s'enrareix i s'ensorra quan deixem que el verí de l'orgull i la ràbia de la ferida seguin profundament els llaços que ens han mantingut units.
No s'hi val a fer lloc a la rancúnia, ni a mirar-nos per damunt de l'espatlla, o amb desafiament....
Que bo que de tant en tant ens aturem, que deixem un espai per poder explicar-nos, per poder sentir com ens sentim i dir-ho i escoltar-ho...i comprendre ...
Per pensar com respectem, com compartim, com estimem....
Per cuidar el que tenim, perquè... són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!
I son les persones que més estimem les que més ferim...i les que més en poden ferir!
1 comentari:
Quanta raó! Sembla mentida que el fet de respectar, estimar i compartir aporti tant i a vegades ens costa tant de fer-ho.
Una abraçada per compartir els teus sentiments.
Publica un comentari a l'entrada