Ahir , vaig llegir l'article de Xavier Sardà sobre el "cas" del Pare Manel en el que felicita a l'arqueibisbe Martínez per posar les coses al seu lloc:
" Per mi, Martínez, la teva decisió ha estat una molt bona notícia, perquè jo crec que les coses, com més clares millor. Gent com el pare Manel situava molta gent en una certa contradicció al pensar que si a l'Església catòlica hi havia lloc per a capellans com ell és que l'Església havia evolucionat i tot allò que es diu. Gràcies per posar les coses al seu lloc, arquebisbe Martínez."
A mi també em sembla que la estructura eclesiàstica s'està retratant!
Com pot ser que siguin tant dràstics amb algú que ha fet tant per ajudar als marginats de la societat, que castiguin a persones que dediquen la seva vida a portar brins d'esperança als més desafavorits, i en canvi continuen aixoplugan d'altres capellans que, en nom del seu Deu, han ensorrat la vida a tantes criatures ???
I no em poso a discernir sobre les acumulacins de bens i el paper que donen a les dones perque no acabariem mai i a sobre em sortiria una llaga d'estòmac!!
A més, sincerament, he de reconèixer que no ho entenc!!
dilluns, 21 de març del 2011
dissabte, 19 de febrer del 2011
canvi sobtat
Fa pocs dies hi ha hagut un canvi sobtat a la meva vida.
De canvis n'hi ha sempre, i de canvis sobtats també, però quan les coses toquen a la pròpia pell.....
Ha estat un canvi amb pèrdua. Però "les pèrdues són positives" i ara em toca aprendre a perdre i a guanyar la pèrdua!!
I a veure-la positiva!
Perquè també hi guanyo: puc recuperar aficions que fa temps estaven en letargia, puc buscar nous objectius, puc reinventar-me una mica, que sempre és bo!
És curiós que una de les primeres coses que m'ha vingut de gust fer, és regirar tota la casa: endreçar armaris, trobar records oblidats al fons dels calaixos, repassar i recordar llibres, desprendrem de objectes que no utilitzem, reorganitzar espais, .... i, malgrat vivim en un petit piset, no és poca feina!!!
I ... no sabeu que terapèutic pot arribar a ser!!!
imatge extreta de: http://decompras.org.es
De canvis n'hi ha sempre, i de canvis sobtats també, però quan les coses toquen a la pròpia pell.....
Ha estat un canvi amb pèrdua. Però "les pèrdues són positives" i ara em toca aprendre a perdre i a guanyar la pèrdua!!
I a veure-la positiva!
Perquè també hi guanyo: puc recuperar aficions que fa temps estaven en letargia, puc buscar nous objectius, puc reinventar-me una mica, que sempre és bo!
És curiós que una de les primeres coses que m'ha vingut de gust fer, és regirar tota la casa: endreçar armaris, trobar records oblidats al fons dels calaixos, repassar i recordar llibres, desprendrem de objectes que no utilitzem, reorganitzar espais, .... i, malgrat vivim en un petit piset, no és poca feina!!!
I ... no sabeu que terapèutic pot arribar a ser!!!
imatge extreta de: http://decompras.org.es
dimecres, 26 de gener del 2011
Ferides
La vida s'enrareix i s'ensorra quan deixem que el verí de l'orgull i la ràbia de la ferida seguin profundament els llaços que ens han mantingut units.
No s'hi val a fer lloc a la rancúnia, ni a mirar-nos per damunt de l'espatlla, o amb desafiament....
Que bo que de tant en tant ens aturem, que deixem un espai per poder explicar-nos, per poder sentir com ens sentim i dir-ho i escoltar-ho...i comprendre ...
Per pensar com respectem, com compartim, com estimem....
Per cuidar el que tenim, perquè... són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!
I son les persones que més estimem les que més ferim...i les que més en poden ferir!
dimecres, 5 de gener del 2011
Festes de Nadal
Festes de Nadal,
moments ritualitzats que aconsegueixen donar un sentit cíclic a la vida. La sensació d'un periode superat, d'un retorn a la il·lusió, a la familia,...
I malgrat els persistents intents de la crisis, els virus, i altres cojuntures, hem pogut vestir la taula de festa, hem pogur celebrar l'any nou, i
"...ens aboquem a la finestra a esperar els reis que van venint! "-fragment e Miquel Martí i Pol-

moments ritualitzats que aconsegueixen donar un sentit cíclic a la vida. La sensació d'un periode superat, d'un retorn a la il·lusió, a la familia,...
I malgrat els persistents intents de la crisis, els virus, i altres cojuntures, hem pogut vestir la taula de festa, hem pogur celebrar l'any nou, i
"...ens aboquem a la finestra a esperar els reis que van venint! "-fragment e Miquel Martí i Pol-
dilluns, 22 de novembre del 2010
Trobades
Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada, em neix encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.
Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any.
Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en un remot arxiu de records del que gairebé no treiem ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.
Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món, riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps, les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és viu i que ens potem al cor!
I que l'àpat estarà a l'alçada!!!
imatges: totes meves!!!
Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen per seguir fent possible "la trobada"!!!
Una abraçada!!
dimecres, 17 de novembre del 2010
La tardor a casa!
Algú em va demanar fotos pròpies. Aquestes ho són. Però tal qual, sense editar-les! No ho podem fer tot!!!!
dimarts, 9 de novembre del 2010
slooooow
Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.
Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!
Quina crueltat!!!
M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!
Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!
Quina crueltat!!!
M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!
imatge. Vicens Vang gogh
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


