divendres, 5 de juny del 2015
dilluns, 25 de maig del 2015
valors
Avui és un dia especial.
Els alumnes de cicles superior de moltes escoles de la comarca han estat treballant des del setembre en un espectacle musical que en poques hores serà damunt l'escenari.
Durant els darrers mesos han vist com es treballa per un projecte a llarg termini, com es triga mesos i mesos per assolir els objectius, com cal repetir fragments fins a l'avorriment per desencallar-los, com d'especial és unir les diferents veus en una de sola...
Vaja que participar en la cantania 2015 els ha obert un ventall d'experiències i de valors que segur els seran útils i ajudaran també a fer-los millors persones.
Si les famílies no hi som, no hi participem, no anem a veure el concert... quin valor li donem a tot aquest treball???
Per això em cou tant que l'assistència de les famílies a l'espectacle sigui tant baix. Tant que en un moment determinat es va plantejar la possible retirada de l'escola del projecte. Potser perque s'ha escaigut en un cap de setmana de tres dies, o potser per motius perfectament comprensibles, no ho vull pas saber.
Però em cou especialment el cas d'alguna família que, malgrat porta el seu fill al teatre a participar en l'espectacle, no pensen venir a veure'l. El motiu: l'entrada és molt cara.
És cert, tenen tota la raó. Jo també la trobo molt cara. I cal discutir-lo amb qui convingui.
Però, repeteixo, aquesta mainada fa vuit mesos que treballen en el projecte.
Afortunadament avui seran a l'escenari.
Crec fermament que hi hem de ser per confirmar el valor que té com a projecte educatiu transversal.
Les famílies hem de donar valor a la participació dels nens en projectes culturals i col·lectius, a l'esforç, al treball en equip,..
i la marera de valorar-ho és posar-hi també la nostra il·lusió, donar-li la importància que té, i, per poc que poguem, fer l'esforç de ser-hi i aplaudir-ho.
Jo ho penso fer. I segur que en gaudirem fins al darrer segon.
Me n'hi vaig
Els alumnes de cicles superior de moltes escoles de la comarca han estat treballant des del setembre en un espectacle musical que en poques hores serà damunt l'escenari.
Durant els darrers mesos han vist com es treballa per un projecte a llarg termini, com es triga mesos i mesos per assolir els objectius, com cal repetir fragments fins a l'avorriment per desencallar-los, com d'especial és unir les diferents veus en una de sola...
Vaja que participar en la cantania 2015 els ha obert un ventall d'experiències i de valors que segur els seran útils i ajudaran també a fer-los millors persones.
Si les famílies no hi som, no hi participem, no anem a veure el concert... quin valor li donem a tot aquest treball???
Per això em cou tant que l'assistència de les famílies a l'espectacle sigui tant baix. Tant que en un moment determinat es va plantejar la possible retirada de l'escola del projecte. Potser perque s'ha escaigut en un cap de setmana de tres dies, o potser per motius perfectament comprensibles, no ho vull pas saber.
Però em cou especialment el cas d'alguna família que, malgrat porta el seu fill al teatre a participar en l'espectacle, no pensen venir a veure'l. El motiu: l'entrada és molt cara.
És cert, tenen tota la raó. Jo també la trobo molt cara. I cal discutir-lo amb qui convingui.
Però, repeteixo, aquesta mainada fa vuit mesos que treballen en el projecte.
Afortunadament avui seran a l'escenari.
Crec fermament que hi hem de ser per confirmar el valor que té com a projecte educatiu transversal.
Les famílies hem de donar valor a la participació dels nens en projectes culturals i col·lectius, a l'esforç, al treball en equip,..
i la marera de valorar-ho és posar-hi també la nostra il·lusió, donar-li la importància que té, i, per poc que poguem, fer l'esforç de ser-hi i aplaudir-ho.
Jo ho penso fer. I segur que en gaudirem fins al darrer segon.
Me n'hi vaig
dilluns, 20 d’abril del 2015
Fa poc més d’un mes es va morir el pare.
Es
va morir.
Se li va aturar el cor i va caure estès a terra. De cop. Sense que se
n’adonés. Sense cap altre avís que el fet de ser un home ja gran.
Tenia 82 anys
i molta vida a l’esquena. I molta vida al davant.
La noticia arriba com una esquerda dolorosa al
més profund de l’ànima. Un tall sec que saps que restarà obert per sempre. I
ets sents vulnerable, buida, desolada. I ets incapaç de contenir la pena i les
llàgrimes; tampoc ho intentes.
Familiars i amics apareixen per acompanyar-nos
i els sents més propers que mai. Arriben i saps que els necessitaves allà, per
fer-nos companyia, per distreure’t de l’abisme que sents tant a prop. Per
apaivagar aquesta solitud i desesperança que ens assalta i que ens deixa un
buit a l’estòmac, a l’espai, a la
vida...
dimecres, 31 de desembre del 2014
divendres, 28 de novembre del 2014
Trobades
divendres, 21 de novembre del 2014
Saló del Manga 2014
Una altre genial visita al Saló del Manga de Barcelona.
els nostres cosplayers!!!!
algún agosserat......
i molt cosplay manga
i no tant manga....
dilluns, 12 de maig del 2014
#bringbackourgrils
Te l'han pres i ningú et sap dir que faran amb ella.!Han raptat la teva nena! I tu saps perfectament el que li passarà.
Saps què li faran!
Abusaran d'ella!
Serà humiliada, vexada, esclavitzada, violada diverses vegades ... al dia!!
No pots dormir, ni menjar...
No pots deixar de donar-hi voltes i et mors només de pensar-hi!
Potser viurà així tota la seva vida!
sempre patint, sempre humiliada, sempre ...."
Això és insoportable.
Posar-se a la pell de les nenes de Nigeria, o de les seves mares, és insoportable!
Et fa adonar, amb dolor i repugnància, que, ser dona en aquest món, encara és una maledicció. Utilitzades com a arma de guerra, com objectes que tindran el valor que la resposta internacional hi doni.
Un pou on es vomita la ràbia i la frustració d'un món malalt!
....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)