Ferides

Són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

La vida s'enrareix i s'ensorra quan deixem que el verí de l'orgull i la ràbia de la ferida seguin profundament els llaços que ens han mantingut units.

No s'hi val a fer lloc a la rancúnia, ni a mirar-nos per damunt de l'espatlla, o amb desafiament....

Que bo que de tant en tant ens aturem, que deixem un espai per poder explicar-nos, per poder sentir com ens sentim i dir-ho i escoltar-ho...i comprendre ...

Per pensar com respectem, com compartim, com estimem....

Per cuidar el que tenim, perquè... són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

I son les persones que més estimem les que més ferim...i les que més en poden ferir!



Festes de Nadal

Festes de Nadal,
moments ritualitzats que aconsegueixen donar un sentit cíclic a la vida. La sensació d'un periode superat, d'un retorn a la il·lusió, a la familia,...


I malgrat els persistents intents de la crisis, els virus, i altres cojuntures, hem pogut vestir la taula de festa, hem pogur celebrar l'any nou, i  




"...ens aboquem a la finestra a esperar els reis  que van venint! "-fragment e Miquel Martí i Pol-

Trobades

Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica  al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada,  em neix  encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.

Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any. 

Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en  un remot arxiu de records del que gairebé no treiem  ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.

Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món,  riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps,  les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és  viu i que ens potem al cor!

I que l'àpat estarà a l'alçada!!!

imatges: totes meves!!!

Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen  per seguir fent possible "la trobada"!!!

Una abraçada!!

La tardor a casa!

Algú em va demanar fotos pròpies. Aquestes ho són. Però tal qual, sense editar-les! No ho podem fer tot!!!!

slooooow

Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.

Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!

Quina crueltat!!!


M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!

imatge. Vicens Vang gogh

No et rendeixis (II)

Avui repeteixo. Faig una entrada pràticament exàcte a  aquesta , però les paraules de Benedetti mereixen això i molt més!!

Aquesta vegada per la Teresa i per la Mireia.
I per a tots als qui les necessitin.

Una abraçada.


No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,


Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños


Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, (sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI

imatge:Monet

Màrius Torres, cent anys.

Avui, dilluns, 30 d’agost, fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d’Olena, 1942).




Amb aquest poema i amb aquesta cançó el vaig descobrir!!


CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.