Adéu, Patuleia, adéu!!!

Tot el que comença, un dia o altre acaba, i  ara toca acomiadar-nos, abraçar-nos, agraïr tot el que hem pogut viure i compartir. Que no ha estat poc!


Gràcies de tot cor a tot l'equip de mestres que, tant aquets darrers dos anys com ara en fa quatre, han aconseguit que els nostres fills hagin trobat un meravellós racó per conviure i aprendre,   un espai on s'han sentit acollits, estimats i  acceptats, han pogut experimentar, jugar, sentir, explorar, descobrir, conviure, gaudir amb totes les propostes que els hi heu presentat.
Gràcies per l'entusiasme amb que rebeu als petits al matí, gràcies per l'il·lusió que encomaneu amb cada petita activitat, i gràcies per l'amabilitat i comprensió amb que sempre heu respost als pares.
Gràcies


Gràcies també a l'Ampa i a tots els pares amb els que hem pogut desenvolupat projectes, hem  pogut fet amistat i coneixença, i amb els qui esperem anar-nos creuant mentre anem creixent!


I a tots els Sols i a totes les Llunes!!! agraïm haver coincidit amb vosaltres!! Que tingueu molta sort i esperem retrovar-vos sovint!!
No us oblidarem!!!!

el patchwork era l'excusa

Aquesta primavera he tingut l'encert d'apuntar-me a un dels tallers que organitza el consell comarcal dins el projecte "dona activa't"

No només m'ha permés desenvolupar una d'aquelles aficions adormides per la inèrcia dels dies, sinó que hi he descobert persones que han passat a formar part del meu petit univers i que pressenteixo ha estat l'embasta de noves  i interessants amistats!

Aquest és el resultat del projecte. El poble de Calldetenes des del pati de l'escola Tot cosit a mà i per a mans totalment inexpertes!!!

Participar en un projecte col·lectiu, una coral, un grup de música, un grup de teatre, una unió excursionista, una ong,… Ens fa sentir bé.

Ens permet conèixer gent, compartir, ens fa més generosos, pacients, desperta la nostra empatia,… i segrega endorfines!!

Famila, casa i feina t’engoleixen àvidament.

Poc a poc, gairebé sense adonar-te'n, hi acabes volcant tot el teu temps fins que, un dia, t'adones que ni tant sols recordes quines eren aquelles coses que tant t’agradaven i et prometies que mai deixaries de fer!!

Participar en aquets projecte ha estat una alenada d’aire nou!!

Tot just s’ha acabat i ja us enyoro!!!

Gràcies a totes !!!

Una abraçada!!

Cristina!!

"en ocasiones veo gritos"

Sovint passa que buscant certa informació, trobem publicacions que desperten curiosotat.
Aquesta l'he coneguda a través del blog lectora corrent.
feu-hi una ullada! en ocasiones veo gritos

el "pare Manel"

Ahir , vaig llegir l'article  de Xavier Sardà sobre el "cas" del Pare Manel en el que felicita a l'arqueibisbe Martínez per posar les coses al seu lloc:


 " Per mi, Martínez, la teva decisió ha estat una molt bona notícia, perquè jo crec que les coses, com més clares millor. Gent com el pare Manel situava molta gent en una certa contradicció al pensar que si a l'Església catòlica hi havia lloc per a capellans com ell és que l'Església havia evolucionat i tot allò que es diu. Gràcies per posar les coses al seu lloc, arquebisbe Martínez." 


A mi també em sembla que la estructura eclesiàstica s'està retratant! 
Com pot ser que siguin tant dràstics amb algú que ha fet tant per ajudar als marginats de la societat,  que castiguin a persones que dediquen la seva vida a portar brins d'esperança als més desafavorits, i en canvi continuen aixoplugan d'altres capellans que, en nom del seu Deu, han ensorrat la vida a tantes criatures ???


I no em poso a discernir sobre les acumulacins de bens i el paper que donen a les dones perque no acabariem mai i a sobre em sortiria una llaga d'estòmac!!


A més, sincerament, he de reconèixer que no ho entenc!!

canvi sobtat

Fa pocs dies hi ha hagut un canvi sobtat a la meva vida.  
De canvis n'hi ha sempre, i de canvis sobtats també, però quan les coses toquen a la pròpia pell.....


Ha estat un canvi amb pèrdua.  Però "les pèrdues són positives" i ara em toca aprendre a perdre i a guanyar la pèrdua!! 
I a veure-la positiva! 
Perquè també hi guanyo: puc recuperar aficions que fa temps estaven en letargia, puc buscar nous objectius, puc reinventar-me una mica, que sempre és bo!


És curiós que una de les primeres coses que m'ha vingut de gust fer, és regirar tota la casa:  endreçar armaris, trobar records oblidats al fons dels calaixos,  repassar i recordar llibres,  desprendrem de objectes que no utilitzem, reorganitzar espais, ....  i, malgrat vivim en un petit piset,  no és poca feina!!!


I ... no sabeu que terapèutic pot arribar a ser!!!

imatge extreta de: http://decompras.org.es

Ferides

Són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

La vida s'enrareix i s'ensorra quan deixem que el verí de l'orgull i la ràbia de la ferida seguin profundament els llaços que ens han mantingut units.

No s'hi val a fer lloc a la rancúnia, ni a mirar-nos per damunt de l'espatlla, o amb desafiament....

Que bo que de tant en tant ens aturem, que deixem un espai per poder explicar-nos, per poder sentir com ens sentim i dir-ho i escoltar-ho...i comprendre ...

Per pensar com respectem, com compartim, com estimem....

Per cuidar el que tenim, perquè... són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

I son les persones que més estimem les que més ferim...i les que més en poden ferir!



Festes de Nadal

Festes de Nadal,
moments ritualitzats que aconsegueixen donar un sentit cíclic a la vida. La sensació d'un periode superat, d'un retorn a la il·lusió, a la familia,...


I malgrat els persistents intents de la crisis, els virus, i altres cojuntures, hem pogut vestir la taula de festa, hem pogur celebrar l'any nou, i  




"...ens aboquem a la finestra a esperar els reis  que van venint! "-fragment e Miquel Martí i Pol-