dijous, 2 d’abril de 2009

Un altre món..és possible?


Vicente Ferrer ha estat nomenat “Català de l’any”. Ho celebro.
Vicenç Ferrer porta tota la meva vida treballant a la seva fundació: Tota la meva vida, i més, al costat dels més desafavorits de la Índia!!! Aviat és dit!.
Hi ha persones realment admirables. Hi ha persones que són un veritable exemple, persones que em reconcilien amb la humanitat, que donen esperances.
El món pot ser millor i elles ho demostren.

Per fer un món millor, però no cal abandonar-ho tot i anar lluny de casa. Hi ha persones capaces de treballar en aquest sentit sense abandonar el seu món, essent fidels als principis que transformaran el seu entorn. Sense anar més lluny, avui, la contraportada de la Vanguardia dedica una entrevista a una altre d’aquestes persones. I aquest cop es tracta d’un dona: Pamela Hartigan (directora del centro de emprenedors socials de la Universitat d' Oxford ).

Pamela fa donar la volta al sentit comú de l'escola de negocis en la que "l'èxit de l'empresa i del directiu es mesura en la quantitat de diners que guanya. Avui hi ha emprenedors d'Esade-Obra social i d'Oxford i Columbia que coincideixen en que el sou es cobra en satisfacció personal, i que els diners són tant sols un mitjà per ser útil als altres. Amb aquesta lògica, l'avarícia és pura estupidesa i el conformisme es converteix en vergonyosa traïció a un mateix ". La doctora Pamela Hartigan demostra que una empresa pot i ha de servir per molt més que per guanyar diners!!

Hi ha una nova manera d'entendre l'èxit, no tant com a prestigi o diners, sinó com a la quantitat de benefici que el teu treball aporta als altres. És obvi que no tothom pot ni vol dedicar-se a aquests tipus de projectes, però amb tant sols una part que ho faci, i amb que els altres entenguem que hi ha valors més enllà del diner i el prestigi,aquest altre món, potser serà possible.

Digueu-me idealista, però tots els canvis comencen amb un petit gest. Aquest en podria ser un altre.
Us deixo amb una frase de Khalil Gibran del llibre "El profeta":
Doneu molt poc quan doneu del que posseïu. Quan doneu alguna cosa de vosaltres mateixos, és quan veritablement doneu.

I una altra qüestió:

Creus que un altre món és possible?

Hi fas alguna cosa?

1 comentari:

teresa ha dit...

La teva preguta és molt dificil de contestar sobretot perque jo moltes vegades em sento en aquest punt mig que tan aviat pot pesar cap a un cantó com cap a l'altre de la balança. Voldria creure que si que un altre món , més generós i benevolent és possible però a vegades la frustració i els odis, envejes i la competivitat ens fan ser com som: egoïstes i materialistes. Però la meva esperança és que amb generacions noves de polítics i empresaris lliures de contaminacions passades, molt, molt lentament el món anirà canviant i les coses que ara "en general" semblen prioritaries, passaran a ser menys important donant pas a altres valors més "humans" cabdals per a la majoria. Sona utòpic però no impossible.