Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada, em neix encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.
Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any.
Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en un remot arxiu de records del que gairebé no treiem ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.
Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món, riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps, les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és viu i que ens potem al cor!
I que l'àpat estarà a l'alçada!!!
imatges: totes meves!!!
Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen per seguir fent possible "la trobada"!!!
Una abraçada!!
6 comentaris:
moooolt bé, Cristina, quin tiberi ;-)
Conversa al voltant d'una taula és un plaer incontestable, sobretot amb un menjar que fa tan goig com aquest.
Nyam nyam!!
No només fa goig!!! A més, tot era deliciós!!!
Ets genial Cristina!!
m'encanta el teu blog, i m'encanta retrobar-me amb tu una i altre vegada... que duri molt temps.
Un petonàs, amb tendresa...
Núria
Caram noia! a aquesta hora de dinar veure aquestes fotos... uff, ets molt cruel! jajajaja
Òndia nena!, ja m'agradaria a mi saber presentar uns plats com aquests i que a més siguin bons !!
Quin goig que fan !
Publica un comentari a l'entrada