"Deixa que els altres visquin al teu cor"

Fa uns dies, una amiga em va parlar d'aquest documental emès pel programa 60 minuts del canal 33 ja fa temps.
El reportatge segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure.

Riure, plorar i aprendre..


els lligams d'amistat es creen pensant en el altres..
la clau de la felicitat.


és una mica llarg, dura prop d'una hora, però paga la pena!
el podeu veure en aquest enllaç


Espero que us agradi!

Cinema familiar

La oferta de cinema per infants és amplia, però les sales comercials ens "castiguen" sempre amb produccions tant semblants que de vegades ens sembla que no hi ha res més i ja ni tant sols  busquem!

He llegit que els cinemes Verdi, a Barcelona, han engegat un programa que anomenen  Verdi kids .Una programació estable per públic infantil i familiar doblada al català. Sembla que acollirà cinema de producció independent interessant tant per les temàtiques com cinematogràficament.

L'estrena és amb “Kerity. La casa dels contes” una cinta d’animació francesa de l’any 2009 dirigida per Dominique Monféry. El film explica la història de Natanäel, un nen que està a punt de fer set anys però que encara no sap llegir. Per això li sap tant greu rebre la col·lecció de contes més valuosa del món. El que no sap és que cadascun d’aquests contes conté un meravellós secret; quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes i avisen en Natanäel que corren un greu perill. Poden desaparèixer per sempre més, i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat als nens i nenes generació rere generació. Podrà el petit Natanäel salvar-los del seu fatal destí?

Com passa sovint, la pel·lícula surt d'un conta EN NAT I EL SECRET DE L’ESERANÇA, de Anik Le Ray, Il·l. Rebecca Dautremer, Editorial Baula (2010) Les  il·lustracions son magnífiques .

Em venen moltes ganes d'anar-hi, però... cada vegada em fa més mandra baixar a Barcelona. Si ho fem us prometo una crònica de l'experiència.

 

Adéu, Patuleia, adéu!!!

Tot el que comença, un dia o altre acaba, i  ara toca acomiadar-nos, abraçar-nos, agraïr tot el que hem pogut viure i compartir. Que no ha estat poc!


Gràcies de tot cor a tot l'equip de mestres que, tant aquets darrers dos anys com ara en fa quatre, han aconseguit que els nostres fills hagin trobat un meravellós racó per conviure i aprendre,   un espai on s'han sentit acollits, estimats i  acceptats, han pogut experimentar, jugar, sentir, explorar, descobrir, conviure, gaudir amb totes les propostes que els hi heu presentat.
Gràcies per l'entusiasme amb que rebeu als petits al matí, gràcies per l'il·lusió que encomaneu amb cada petita activitat, i gràcies per l'amabilitat i comprensió amb que sempre heu respost als pares.
Gràcies


Gràcies també a l'Ampa i a tots els pares amb els que hem pogut desenvolupat projectes, hem  pogut fet amistat i coneixença, i amb els qui esperem anar-nos creuant mentre anem creixent!


I a tots els Sols i a totes les Llunes!!! agraïm haver coincidit amb vosaltres!! Que tingueu molta sort i esperem retrovar-vos sovint!!
No us oblidarem!!!!

el patchwork era l'excusa

Aquesta primavera he tingut l'encert d'apuntar-me a un dels tallers que organitza el consell comarcal dins el projecte "dona activa't"

No només m'ha permés desenvolupar una d'aquelles aficions adormides per la inèrcia dels dies, sinó que hi he descobert persones que han passat a formar part del meu petit univers i que pressenteixo ha estat l'embasta de noves  i interessants amistats!

Aquest és el resultat del projecte. El poble de Calldetenes des del pati de l'escola Tot cosit a mà i per a mans totalment inexpertes!!!

Participar en un projecte col·lectiu, una coral, un grup de música, un grup de teatre, una unió excursionista, una ong,… Ens fa sentir bé.

Ens permet conèixer gent, compartir, ens fa més generosos, pacients, desperta la nostra empatia,… i segrega endorfines!!

Famila, casa i feina t’engoleixen àvidament.

Poc a poc, gairebé sense adonar-te'n, hi acabes volcant tot el teu temps fins que, un dia, t'adones que ni tant sols recordes quines eren aquelles coses que tant t’agradaven i et prometies que mai deixaries de fer!!

Participar en aquets projecte ha estat una alenada d’aire nou!!

Tot just s’ha acabat i ja us enyoro!!!

Gràcies a totes !!!

Una abraçada!!

Cristina!!

"en ocasiones veo gritos"

Sovint passa que buscant certa informació, trobem publicacions que desperten curiosotat.
Aquesta l'he coneguda a través del blog lectora corrent.
feu-hi una ullada! en ocasiones veo gritos

el "pare Manel"

Ahir , vaig llegir l'article  de Xavier Sardà sobre el "cas" del Pare Manel en el que felicita a l'arqueibisbe Martínez per posar les coses al seu lloc:


 " Per mi, Martínez, la teva decisió ha estat una molt bona notícia, perquè jo crec que les coses, com més clares millor. Gent com el pare Manel situava molta gent en una certa contradicció al pensar que si a l'Església catòlica hi havia lloc per a capellans com ell és que l'Església havia evolucionat i tot allò que es diu. Gràcies per posar les coses al seu lloc, arquebisbe Martínez." 


A mi també em sembla que la estructura eclesiàstica s'està retratant! 
Com pot ser que siguin tant dràstics amb algú que ha fet tant per ajudar als marginats de la societat,  que castiguin a persones que dediquen la seva vida a portar brins d'esperança als més desafavorits, i en canvi continuen aixoplugan d'altres capellans que, en nom del seu Deu, han ensorrat la vida a tantes criatures ???


I no em poso a discernir sobre les acumulacins de bens i el paper que donen a les dones perque no acabariem mai i a sobre em sortiria una llaga d'estòmac!!


A més, sincerament, he de reconèixer que no ho entenc!!

canvi sobtat

Fa pocs dies hi ha hagut un canvi sobtat a la meva vida.  
De canvis n'hi ha sempre, i de canvis sobtats també, però quan les coses toquen a la pròpia pell.....


Ha estat un canvi amb pèrdua.  Però "les pèrdues són positives" i ara em toca aprendre a perdre i a guanyar la pèrdua!! 
I a veure-la positiva! 
Perquè també hi guanyo: puc recuperar aficions que fa temps estaven en letargia, puc buscar nous objectius, puc reinventar-me una mica, que sempre és bo!


És curiós que una de les primeres coses que m'ha vingut de gust fer, és regirar tota la casa:  endreçar armaris, trobar records oblidats al fons dels calaixos,  repassar i recordar llibres,  desprendrem de objectes que no utilitzem, reorganitzar espais, ....  i, malgrat vivim en un petit piset,  no és poca feina!!!


I ... no sabeu que terapèutic pot arribar a ser!!!

imatge extreta de: http://decompras.org.es